La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hamilton es posa a 100
L’anglès, amo dels dissabtes, fa una ‘pole’ històrica per 0,036 s
“Això és com viure la primera victòria una altra vegada”, deia emocionat Lewis Hamilton amb una nova fita per als annals, signada a Barcelona. I és que a 100 poles no s’hi arriba cada dia. Ningú altre en els 72 campionats de la Fórmula 1 no havia arribat a aquest número rodó: 100 posicions preferents de sortida. “Aquesta sempre la recordaré”, confessava a l’entrevistador Pedro de la Rosa l’anglès, que al Circuit es va apuntar la pole per només 36 mil·lèsimes al davant d’un Max Verstappen amb qui es jugarà la victòria –que podria ser la número 98– i el lideratge del Mundial.
Montmeló no podia tenir un començament de cursa més espectacular: Hamilton i Verstappen compartint la primera línia de sortida. S’intueix una arrencada d’alt voltatge. Saltaran espurnes entre l’anglès i l’holandès per conquerir el primer revolt i començar a liderar les 66 voltes. Qui passi primer tindrà molts números d’emportar-se la victòria. És la llei de la pole del Circuit: en les 30 curses anteriors 22 vegades va guanyar qui arrencava del primer lloc, ateses les dificultats per avançar al temple català del motor. Per bé que els dos últims a saltar-se la llei van ser, precisament, en Lewis (2019) i en Max (2016).
Arribaran al peu del semàfor Hamilton i Verstappen, primer i segon del Mundial, separats per 8 punts i protagonitzant, en aquest inici de campionat, una rivalitat intensa com feia anys que no es veia. Aquests dies al Circuit s’han repartit el domini a la taula de temps, un assaig per a cada un, i una mànega classificatòria també per a cadascú. A la Q1 els Mercedes ensenyaven que eren capaços de ser superiors amb la goma mitjana davant la resta de la graella equipada amb toves; a la Q2 intimidava Verstappen amb un crono demolidor amb la goma vermella, i a la definitiva Q3... un espectacle per fer gaudir els amants de l’F-1.
Es va viure a Montmeló el millor duel per la pole des que va començar la temporada, amb els tres grans en tot just una dècima. Amb cada pilot que travessava la meta amb la seva volta llançada queia la pole provisional, superant-se successivament, primer Norris, després Leclerc, després Sainz, després Ocon –amb Alonso ja no va passar–, fins que va aparèixer el trio de la mort i es va acabar la festa: Hamilton va posar sobre la taula un estratosfèric gir d’1m16s741, la millor volta al remodelat traçat català; Verstappen, tot seguit, cinc segons després, passava la meta a 36 mil·lèsimes de l’anglès, i Bottas, tercer, a 132 mil·lèsimes. Els tres en una dècima. Al segon intent cap no va millorar el seu temps i la pole va ser per a l’anglès. La número 100. El pilot en actiu que més se li acosta és Vettel, amb 57. I dels històrics, Schumacher, amb 69. Senzillament colossal.
“Qui m’havia de dir que quan em vaig unir a aquest projecte el 2013 arribaria a 100 poles? La travessia que hem viscut ha estat increïble”, deia l’anglès, que va aconseguir la seva primera posició preferent al GP del Canadà el 2007, amb McLaren. Llavors va pronunciar una frase que ahir li recordaven: “No he estat mai un pilot que s’aferri a la pole”.
Sainz 6è i Alonso 10è
Els dos pilots espanyols es van classificar al top 10, per bé que amb diferents sensacions. Carlos Sainz havia arribat a ser 4t a la Q2 i a l’última mànega. “Ha estat una de les qualies més fortes en Ferrari” –admetia–, però en l’últim intent el seu company Leclerc i Esteban Ocon l’enviaven al 6è lloc, la millor posició de sortida a Barcelona. “El pas endavant que he fet aquest cap de setmana de ser al davant i més còmode amb el cotxe és el més positiu; per què no puc pensar en el podi si fallen els Red Bull i els Mercedes? Al final depens que ells no hi siguin”, s’animava el madrileny.
Per la seva banda, Alonso, que va ser 5è a la Q2 però va recular a la definitiva Q3, lamentava que havia tingut “trànsit a l’última volta i he estat més lent que Esteban Ocon 2 o 3 dècimes”. Per a la cursa, arrencant 10è, es recepta “sortir bé i fer una primera volta com més agressiva millor”. Tot i que “serà difícil sumar punts”.
“El pas endavant que he fet aquest cap de setmana és el més positiu; per què no puc pensar en el podi?”
“Em vaig trobar trànsit a l’última volta; caldrà sortir bé i fer una primera volta agressiva”