La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE fixa objectius per reduir la fractura social
“Construïm la resposta europea a la pandèmia”, diu Macron
La Unió Europea està posant en marxa la seva recuperació econòmica després de la covid, partint d’una prioritat verda i digital, els dos pilars que s’emporten un 57% dels plans de recuperació, però encara queda per afrontar la fractura social. És l’assignatura pendent que van intentar potenciar els caps de govern europeus en la cimera social de Porto d’aquest divendres i dissabte.
“Estem construint la resposta europea de la pandèmia”, va dir el president francès, Emmanuel Macron, que va comparar la ràpida reacció que s’ha donat ara amb la “solidaritat tardana” que es va aplicar en la crisi del 2010, i que va tenir com a efecte palpables programes de privatitzacions i reducció de drets socials als països més afectats per la crisi. En qualsevol cas, ara la resposta ha estat més ràpida i contundent, però els objectius socials no figuren en els plans de recuperació amb el mateix rang que els econòmics. Sí que aquests nous objectius formaran un Marcador Social, i que seran seguits regularment per poder avaluar els progressos.
Són els objectius que, al març, la Comissió Europea va proposar per al 2030: un 78% de població en edat laboral amb ocupació, 60% de treballadors formats de manera regular i treure de la pobresa 15 milions d’europeus, dels quals 5 milions de nens. “Sortim d’aquí convençuts de donar prioritat a una recuperació justa, que no deixi ningú enrere” va dir amb contundència el primer ministre portuguès, António Costa, organitzador de la cimera a Porto.
“Ens comprometem a reduir desigualtats, defensar salaris justos, lluitar contra l’exclusió social i reduir la pobresa”, afirma la declaració aprovada pels 27 països. Una declaració que no va tan lluny com pretenia Espanya, que ha presentat diverses propostes, en solitari o juntament amb altres països, com Bèlgica, abans d’aquesta cimera per intentar injectar més ambició a aquest pilar social.
Espanya assumeix les metes fixades però demana d’anar més enllà, amb objectius més vinculants, amb mecanismes d’alerta davant possibles incompliments i més integrats dins de les polítiques econòmiques i fiscals. El que agradaria a Madrid és que s’alineés el compliment dels indicadors socials amb el dels objectius macroeconòmics, però això queda molt lluny.
“Pot semblar poc, però és el final d’un llarg viatge en la tutela dels drets socials”, va assegurar el primer ministre italià Mario Draghi. Un viatge que en el seu últim trajecte ha durat gairebé quatre anys. Des de la cimera de Göteborg el 2017, on es va establir el pilar social de la Unió Europea amb 20 objectius en igualtat d’oportunitats i accés al mercat laboral, condicions de treball i protecció social. Ara, aquests principis s’han quantificat com a manera de supervisar el seu compliment. De cimera a cimera. De Göteborg a Porto.
Aquesta reunió suposa un intent de rellançar l’agenda social europea en el moment en què s’està enfocant la recuperació econòmica després de la pandèmia. A Europa el ritme de vacunació s’ha accelerat, guanya credibilitat la possibilitat d’aconseguir l’objectiu de tenir un 70% de la població adulta immunitzada i es prepara el certificat de vacunació també per al juliol. Són passos per reactivar la mobilitat i també l’economia en sectors tan afectats com el turisme.
Mentrestant, tots pendents de l’anàlisi que la Comissió Europea, que presideix Ursula von der Leyen, ha de fer als plans de recuperació nacionals, el pas previ per accedir als fons europeus.
“Reduir desigualtats, defensar salaris justos i reduir la pobresa”, diu la declaració