El País de Gal·les es manté fidel al Labour

En unes eleccions desastroses per al Labour, un dels pocs consols són els resultats del País de Gal·les, on el partit ha guanyat un escó més del que tenia i ha repel·lit l’atac conservador que ha pres per setge el nord i centre d’Anglaterra. La desaparició de l’antic UKIP ultradretà i fanàticament antieuropeu de Nigel Farage, amb gran predicament en terres gal·leses, s’ha traduït en un transvasament de vots, sobretot als conservadors (sis escons), però també en menor mesura al Labour

(un escó més) i al Plaid Cymru (PC, partidari de la independència, un altre escó). Del total de seixanta diputats que integren el Senned (Parlament), just la meitat pertanyen al Labour, que s’ha quedat molt a prop de la majoria absoluta, com l’SNP a Escòcia, però confia a governar en solitari, amb suports puntuals, sense necessitat d’una coalició formal. Els conservadors n’han pujat setze i el Plaid Cymru li trepitja els talons amb tretze. Malgrat l’increment progressiu del sentiment sobiranista des que Gal·les té poders autonòmics, molts votants no veuen el PC com una opció realista per governar, i el Labour gaudeix d’unes bases molt lleials a Rhondda i les antigues valls mineres deprimides. L’altra bona notícia des d’una òptica laborista és la victòria en nou de les catorze alcaldies en joc, prova de la seva força a les ciutats. Andy Burnham, el síndic de Manchester, es perfila com una possible alternativa a Starmer.