La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els EUA temen el virus a Llatinoamèrica
Les mutacions de la covid s’estenen al sud del continent i posen en perill la ràpida campanya de vacunació de Biden
L’Administració del president Joe Biden s’ha adonat que el ràpid programa de vacunació als Estats Units té un error si es mira des d’una perspectiva hemisfèrica.
Al sud del Rio Bravo, Amèrica Llatina està sent arrasada per una nova onada de mutacions. La mes important és la virulenta P-1 que va aparèixer a començaments d’any a Manaus, a l’Amazònia brasilera, i que és present en una trentena de països, la majoria a ll’Amèrica Llatina.
L’augment descontrolat de contagis és una amenaça per als EUA i per als altres països desenvolupats que han vacunat un percentatge elevat de les seves poblacions, diuen els experts consultats a la regió . “Com més gran és la transmissió, més risc hi ha de mutacions i més perill hi ha per als altres països fora de la regió”, va manifestar Claudio Maierovitch, exdirector de l’organisme regulador de fàrmacs al Brasil (Anvisa), en una entrevista concedida a La Vanguardia. A l’estat canadenc de la Colúmbia Britànica ja s’han detectat milers de contagis de P-1.
D’aquí la decisió de l’Administració Biden de donar suport a l’eliminació de la protecció intel·lectual sobre les vacunes gairebé un any després que els EUA rebutgessin la mateixa proposta de l’Índia i Sud-àfrica. Segons la majoria dels experts, la suspensió de les patents permetria un fort augment de la producció i oferta de les vacunes. Però els grans països europeus s’oposen a la iniciativa. Segons proves fetes al Brasil, les vacunes ja utilitzades prevenen el contagi amb la P-1 i la C-37. Però creix la por pel fet que puguin sortir noves mutacions resistents, si no s’aconsegueix frenar la transmissió imparable a la regió. La vacunació a la major part d’Amèrica Llatina està molt lluny dels nivells dels EUA, on un 57% de la població més gran de 18 anys ja ha rebut, com a mínim, una dosi. A l’Amèrica Llatina la mitjana és inferior a un 10%. Xile és l’únic país que s’acosta als EUA.
Tot i que l’Índia ha estat el principal focus mundial els últims dies, l’Amèrica Llatina ha estat un punt negre de la pandèmia des de fa un any. El Brasil ja encapçala el rànquing mundial per morts -gairebé 421.000- i contagis -15 milions. Mèxic és el país amb més morts per nombre de contagiats. L’Amèrica Llatina, en general, ha registrat un 35% de les morts per covid, malgrat que només té un 8% de la població mundial. Fins i tot països que van aconseguir frenar la primera onada han estat arrasats per la segona. L’Uruguai ara registra més de 3.000 morts en un país de 3,4 milions d’habitants.
Al Perú, experts consultats pel Wall Street Journal van calcular que un 40% de les noves infeccions correspon a la P-1. La C-37 va sortir al Perú i ara ha arribat a l’Argentina, Xile i l’Equador. Això pot ser només la punta de l’iceberg. “Els contagis a l’Amèrica
Llatina estan pels núvols, però no tenim càlculs precisos a causa de la falta d’infraestructura per fer proves”, va dir un expert al Banc Interamericà de Desenvolupament, a Washington.
Els països rics han emmagatzemat cinc vegades més vacunes de les que necessiten, segons l’Organització Panamericana de Salut (OPS) . Un ciutadà als EUA o Europa té 163 vegades més possibilitats de ser vacunat que un a l’Amèrica Llatina. Més encara, les vacunes xineses emprades extensament a l’Amèrica Llatina, són menys eficaces. Segons un estudi realitzat a Xile, coronavac –la més utilitzada a Xile– elimina el risc de mort en un 80% dels casos després de la segona dosi, però només en un 16% després de la primera.
Paradoxalment, l’èxit de la vacunació a l’Uruguai coincideix amb una nova onada de contagis a causa d’“una sensació falsa de seguretat” després de la primera dosi, va dir Gregorio Iraola, un metge expert a Montevideo.
Al Brasil, amb un 15% de la població vacunada amb la primera dosi -principalment coronavac- i un 8% amb la segona, el nombre de contagis va assolir nivells rècord al març, tot i que s’ha estabilitzat des d’aleshores.
Cada vegada hi ha més crítiques, dins i fora del Brasil, al president Jair Bolsonaro per una gestió negligent de la pandèmia. “Com que no hi ha control sobre la transmissió al Brasil, hi ha moltes mutacions”, va dir Maierovitch.
Creix la por pel fet que puguin sortir noves mutacions resistents si no s’aconsegueix frenar la transmissió