La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les claus del divorci independentista
La tempestuosa relació d’ERC i Junts pot derivar en col·lapse institucional. Sense un acord per investir Pere Aragonès, l’independentisme haurà embarrancat i s’obre una nova partida a Catalunya
La tempestuosa relació d’ERC i Junts porta camí de derivar en col·lapse institucional si en dues setmanes no s’arriba a un acord rocambolesc perquè Pere Aragonès accedeixi a la presidència. ERC està decidida a encaixar els vots de Junts, la CUP i els comuns per a una investidura i governar en solitari, però el cessament temporal de la convivència dels republicans i el partit de Carles Puigdemont es pot convertir en divorci traumàtic. Si no hi ha acord in extremis per a un govern ERC-Junts i també encalla la nova via d’Aragonès s’obre una nova partida a Catalunya. El procés independentista i els seus líders haurien embarrancat després d’haver aconseguit un 52% dels vots. I al marge del trauma de tornar a passar per les urnes, la relació entre ERC i Junts seria irrecuperable. Ni unitat ni independentisme.
L’ultimàtum que no va vèncer Aragonès va fixar l’1 de maig com a límit per tancar un pacte o ERC recolliria el guant de Jordi Sànchez de garantir la investidura amb un Govern en minoria. El to i la “franquesa” d’una reunió aquell mateix dia a la presó va fer que el vicepresident mantingués viva la negociació. “Donem-nos una setmana de pròrroga”. Els avenços de Lledoners van ser un miratge. Segons ERC, durant la setmana es van fer passos enrere en el redactat consensuat sobre la coordinació a Madrid, la direcció estratègica del procés i el paper del Consell per la República. Aragonès va intensificar els contactes interns davant la possibilitat de comparèixer més d’hora que tard i anunciar l’aposta per governar en solitari. Es tracta d’una decisió “meditada”, apuntalada pels quadres del partit i que ara es traslladarà a la militància en assemblees. El candidat passava així de la paciència de Job a l’empoderament amb una bandera d’allò més presidencial: “Tornar el prestigi a la institució”.
Un acord fallit d’un 90%
“Sabien en quin punt estàvem”, insisteixen els republicans. Dijous es va enviar a Junts un document que recollia les bases d’un acord de mínims i es va demanar una prova de fe: formalitzar un pacte de principis abans d’abordar el repartiment del Govern. La compareixença de divendres de Jordi Sànchez dispara les alarmes a la seu d’ERC. S’anunciava un pacte “d’aquí pocs dies” i consens sobre un 90% dels temes sobre la taula, però no hi ha tornada al document de mínims. L’intercanvi de missatges i trucades entre Aragonès i Sànchez no dona fruits. El vicepresident va modificar la seva agenda per adaptar-se a les limitacions del permís penitenciari del secretari general de Junts però no hi ha reunió amb Sànchez ni alternativa. A mitja tarda Aragonès avisa Sànchez que ha convocat l’executiva per formalitzar una decisió sobre l’estat de la negociació i Junts replica amb un document en què el Consell per la República es torna a posar com a referent de l’estratègia independentista per sobre del Govern. Aragonès es planta. Dissabte torna a parlar amb Sànchez: “Et prenem la paraula, governarem en solitari”. Es comunica a Dolors Sabater i posteriorment es contacta amb Jéssica Albiach. S’obre una nova partida per als comuns.
Jordi Sànchez se la juga
La reunió de l’executiva de Junts de dissabte va ser de tot menys pacífica. La formació s’ha convertit en “un circ de tres pistes”, segons la definició d’alguns dels seus càrrecs. L’“hipertacticisme” del seu secretari general té una digestió desigual en el nou univers postconvergent: ha mantingut les negociacions amb pany i clau, ha escatimat informació a l’executiva i ha fixat l’estratègia sense informació prèvia. Ara tota la pressió li recau a l’esquena i n’hi ha que plantegen la consulta a la militància sobre la negociació amb ERC en termes plebiscitaris sobre el lideratge. Hi ha missatges contraposats. Puigemont fa visible el malestar amb ERC i Sànchez sempre s’ha manifestat explícitament a favor de l’acord i d’entrar al Govern encara que això suposi assumir contradiccions i incomoditats. Sànchez està convençut que el xoc amb ERC es pot reconduir, i també ho pensen alguns consellers. “No ens aixecarem de la taula de negociació”, insisteixen en el sector moderat de Junts, en contraposició als defensors d’anar a eleccions. Tanmateix, el que ara tenen al davant és la perspectiva d’una consulta interna que vira del sí o no a l’acord per formar Govern al sí o no investir Aragonès acompanyats dels comuns –a qui fins ara han vetat– i quedar fora de l’executiu.
No hi ha vots de franc
“La gent vota Junts perquè governi”, repeteixen a la cúpula del partit. Però ara la negociació continua amb una única premissa: “No hi ha vots de franc”. Si no hi ha Govern de coalició Sànchez ofereix a Aragonès quatre vots a favor i 28 abstencions, que, sumats als diputats de la CUP i els comuns, permetrien una investidura en segona ronda. Per arribar a això el que planteja Elsa Artadi és reproduir l’esquema de l’acord programàtic “de mínims” segellat per ERC i la CUP. En les últimes reunions dels equips negociadors i els grups sectorials s’havia arribat a un cert consens en el programa de govern que ara Junts podria intentar forçar com a pacte d’investidura. En cas que aquesta sigui la fórmula final i la militància l’avali, qui seran els quatre diputats que votarien a favor d’Aragonès? Al grup parlamentari de Junts no hi ha voluntaris per executar l’operació, més aviat al contrari.
L’ombra de la repetició electoral
ERC afirma que els vots del PSC no són una alternativa per a la investidura, però unes eleccions sí que ho poden ser per al PSC. Les enquestes són bones per als socialistes davant la caiguda de Junts i, per tant, del bloc independentista, com a conseqüència, en part, del previsible augment de l’abstenció entre els seus votants després de més de dos mesos de negociacions infructuoses. L’amenaça de la repetició electoral existeix, però Aragonès no vol que quedi ni un bri de dubte de qui la provoca. Vol anar a un debat d’investidura i l’hi traslladarà a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Ahir tots dos van coincidir i van conversar sobre els desacords dels seus partits, però la celebració del dia d’Europa no era l’escenari per demanar la convocatòria del ple.
@igpagan / igarcia@lavanguardia.es
Per primer cop des que Pablo Casado va guanyar la presidència del PP, ara farà tres anys, tot el Partit Popular rema en la mateixa direcció i amb un mateix objectiu, que ara pràcticament tothom veu possible: “guanyar el sanchisme”. I Madrid, consideren al PP, els ha ensenyat com cal fer-ho: des del centre.
Pablo Casado ja ho va dir al comitè executiu del PP de dimecres, i el seu número dos, Teodoro García Egea, va deixar clar que no era una casualitat ni una estratègia aliena a la direcció popular, sinó la constatació que el PP va “en la línia correcta”, la que el president del PP va fixar en la moció de censura que Santiago Abascal va presentar contra Pedro Sánchez, quan es va distancició, ar de Vox. Els resultats del 4-M a Madrid, subratllen a la direcció nacional del PP, avalen aquesta estratègia. L’espectacular increment de vots experimentat pel PP, en contra del que es preveia, no va procedir de Vox, com molta gent esperava perquè veia Díaz Ayuso com una candidata que podia agradar a la ultradreta. Però no. El partit d’Abascal va mantenir el seu suport. De fet, Vox va guanyar un escó, però d’on el PP ha tret suport ha estat de Ciutadans, a qui es menja completament, i fins i tot del PSOE. És a dir, del centre.
I aquí es pensa quedar Casado i ha cridat tot el partit a perseverar en aquesta línia, a ocupar aquest espai, a sortir al carrer, a “trepitjar territori”, a recórrer Espanya donant aquest missatge de moderació, d’entusiasme i que “vèncer Sánchez és possible”, perquè, reconeixen al PP, “anar contra Sánchez uneix”.
Uneix això i que les coses vagin bé al Partit Popular, perquè abans de les eleccions madrilenyes, Pablo Casado ja subratllava a qui el volia escoltar que les seves enquestes li donaven un empat tècnic, i les que li arriben després del 4-M els indiquen que s’han col·locat per sobre del PSOE.
Alhora que el PP surt al carrer, Pablo Casado s’encarregarà de fer un marcatge implacable a Pedro Sánchez i aprofitarà qualsevol ocasió, començant per la pregunta de dimecres, quan el líder popular farà tot el possible “perquè Sánchez se senti concernit del que va passar el 4 de maig a Madrid”.
També dimarts, la portaveu del Grup Popular al Congrés, Cuca Gamarra, reclamarà la convocatòria del debat de l’estat de la nael primer a què se sotmetria Pedro Sánchez des que és president. El final de l’estat d’alarma, i els problemes que, sens dubte, diuen al PP, tindran les comunitats per aplicar les mesures que hauran d’adoptar per fer front a la pandèmia.
En paral·lel, Pablo Casado vol aprofitar que el punt d’atenció està posat en el PP per intentar que arribin les seves propostes al públic, una cosa que reconeix que no era capaç de traslladar. La baixada d’impostos, una oposició frontal a iniciatives com els peatges a les autovies, o la reducció de l’administració, començant per uns governs amb pocs membres, no com el Govern de Pedro Sánchez.
En totes aquestes propostes, que es concretaran en la convenció que el PP pensa celebrar a la tardor per a l’elaboració del programa amb què Pablo Casado es presentarà a les eleccions, hi tindran un paper molt important les comunitats autònomes, els presidents de les quals ara se senten còmodes dins aquesta estratègia de Casado.
El triomf d’Isabel Díaz Ayuso a les eleccions del 4-M, lluny de provocar recels, ha unit els barons populars amb Pablo Casado i amb la seva col·lega madrilenya, amb qui han mantingut discrepàncies no poques vegades per la manera d’abordar la pandèmia, amb mesures contràries a les que mantenien ells i la resta de comunitats autònomes.
I no ha aixecat ressentiments perquè tot el PP ha atribuït a Pablo Casado bona part de l’èxit a les eleccions madrilenyes, incloent-hi la mateixa Ayuso. Els barons populars coincideixen que “probablement estem davant un canvi”, que pot portar el Partit Popular més nits electorals com la de dimarts.
El 4-M, coincideixen els barons, “ha confirmat que podem tenir un gran govern d’Espanya”, i n’hi podrà haver perquè han votat el PP els que fins ara votaven Ciutadans, i això ens permet ampliar el nostre espectre polític”. Els líders territorials populars coincideixen que amb el 4-M s’ha recuperat la il·lusió a tot Espanya i el PP per fi els pot donar aquest “plus” que necessiten per garantir els seus governs autonòmics, en comptes de ser una rèmora, com fins ara alguns creien que era per a ells el PP de Pablo Casado.
Els presidents autonòmics també estan convençuts que el 4-M demostra que “estem davant un canvi de cicle” i que “l’ambient de canvi es respira arreu d’Espanya”, un fet que és un estímul per als barons, que, almenys en teoria, tenen eleccions abans que se celebrin les generals a què es presentarà Pablo Casado.
“Anem per bon camí i hi posarem el coll perquè continuem creixent”, va dir dimecres en el comitè executiu el president andalús, Juanma Moreno, que si es compleixen les previsions s’haurà de sotmetre el primer a les urnes, a Andalusia.
Els líders territorials pensen que el Partit Popular ja els dona “el plus” que necessiten per retenir els executius