Oportunitats perdudes

Ahir vam publicar en aquesta pàgina un comentari editorial sobre la urgent necessitat d’assolir un pacte institucional que permeti l’ampliació de l’aeroport del Prat. I vam advertir, fent-nos ressò de les afirmacions abocades per Maurici Lucena, president d’Aena, en la seva entrevista amb La Vanguardia, que l’absència de l’esmentat acord podria endarrerir fins a cinc anys una oportunitat crucial per a aquesta infraestructura barcelonina. Es tracta d’una qüestió de la màxima importància per a la ciutat, que passa hores baixes a causa de la crisi pandèmica, així com per al seu rellançament en l’àmbit espanyol, europeu i global, que garanteixi la seva competitivitat davant altres ciutats.

També en l’edició d’ahir, La Vanguardia informava dels obstacles que l’Administració catalana està posant a la recuperació del turisme de creuers a Barcelona. La nostra ciutat és la primera d’Europa per nombre de creueristes, prop de tres milions l’any 2019, que el 2020 es van esfumar en la seva immensa majoria, a causa de la covid. Doncs bé, segons es va iniciant la recuperació d’aquest sector, i mentre diverses comunitats autònomes espanyoles han concedit ja permisos perquè se’n posin en marxa unes primeres rutes, de moment enllaçant únicament ports espanyols, el Govern va frenar divendres aquesta primera fase de rellançament i va deixar en l’aire la data de la seva possible represa. Qualsevol d’aquestes dues notícies, per separat, hauria

Les institucions han d’evitar la demora de l’ampliació de l’aeroport o de la tornada dels creuers

constituït un motiu de seriosa preocupació. No està el país per entretenir-se en desacords institucionals, quan la necessitat d’emprendre la recuperació econòmica és urgent. Però la coincidència de les dues notícies un mateix dia és ja realment alarmant.

El missatge que amb elles ens traslladen les institucions és que estem davant qüestions menors, que poden esperar, quan la realitat ens demostra el contrari. L’aeroport de Barajas té ja a mà els fons requerits per a la seva ampliació. I, com alertava Lucena en l’esmentada entrevista, si Madrid procedeix a les seves obres mentre Barcelona, frenada per la dificultat de posar d’acord a les seves diferents administracions, deixa escapar ara els 1.700 milions d’euros que podria obtenir per a les obres del Prat, la competitivitat de la nostra ciutat pot rebre un dur cop. Respecte als creuers, una cosa similar pot afirmar-se. Malgrat que no hi ha temps per perdre, Catalunya s’està adormint. Mentrestant, comunitats com les Canàries, Andalusia, València i Múrcia han autoritzat ja aquestes rutes nacionals per a creuers, que han de reportar els corresponents ingressos turístics.

Instem les nostres institucions perquè es concentrin al despatx i la resolució d’aquests i altres assumptes clau per a l’economia dels catalans. És poc menys que suïcida que es perdin o es demorin innecessàriament oportunitats com aquestes i, a més, se cedeixin els seus beneficis a altres ciutats o comunitats.