“Arribem molt tard i fa molt de mal la falta d’empatia”

David Noguera, president a Espanya de Metges sense Fronteres

En molts dels països de baixos ingressos on treballa Metges sense Fronteres (MSF) només s’ha rebut un 0,3% del subministrament mundial de les vacunes contra la covid. Mentre que als EUA –només és un exemple– es guarden en neveres 500 milions de dosis sobrants després que la majoria de la població ja hagi estat vacunada.

Dues realitats oposades i una clara mostra que la justícia social –això és una pandèmia mundial– no s’aplica amb les vacunes, quan aquest programa hauria de ser global com mai. Tot el contrari. La diferència entre pobres i rics, amb els fàrmacs per curar una mateixa malaltia, és tan abismal que fa enrogir.

David Noguera, president a Espanya de Metges sense Fronteres, coneix molt bé els dos mons. El futur que augura als països que avui amb prou feines tenen accés a les vacunes és demolidor si el fàrmac no arriba amb urgència. Ha rebut amb indissimulada satisfacció la proposta d’algunes de les principals potències del primer món per suspendre la propietat intel·lectual de totes les vacunes, cosa que posaria fi a les patents de les farmacèutiques. Però és molt caut. No vol cantar victòria fins que aquest esperat anunci sigui una realitat.

Arribem tard?

Molt tard. Nosaltres fa més de set mesos que demanem la suspensió de les patents per a tots els productes covid, incloent-hi vacunes, tractaments i diagnòstics. Però benvingut sigui el pas i esperem que molts més països se sumin a aquesta proposta.

Per la seva experiència, desconfia d’aquest pas?

Vull creure que això no respon només a una proposta per a un rentat d’imatge i quedar bé de cara a la galeria. Que sigui una cosa molt més seriosa que una reacció perquè ho apunten els estudis d’opinió tan venerats pels polítics.

Però es podria pensar que els que han de prendre aquesta decisió amb un repartiment just de les vacunes a aquestes altures ja saben que no hi ha temps per perdre.

Ho haurien de saber, sí. Però en aquesta pandèmia ens hem perdut més en els discursos polítics venuts com a molt urgents –que si confinaments, tocs de queda, aforaments...– que en allò que és realment important en una crisi sanitària global com aquesta.

Així doncs, no estem empatitzant amb el que passa fora, quan en teoria ara sí que podem intuir, per l’experiència viscuda, el patiment als països sense vacuna?

Sembla que no. I és estrany, perquè el primer món ha viscut la seva primera gran crisi de salut, que

LA CARA I LA CREU “Hem fabricat els fàrmacs en temps rècord sense pensar en el repartiment”

LA LLIÇÓ PER APRENDRE “Ara podem imaginar el drama global, però no hem après res: que si aquest vial o l’altre”