La Vanguardia (Català-1ª edició)
El paradís dels celíacs
La petita població de Cangas del Narcea, a Astúries, s’ha convertit en un referent per al turisme lliure de gluten
Hi ha qui fa de la necessitat virtut. I el poble de Cangas del Narcea n’és un exemple. Aquest municipi asturià, amb poc més de 6.000 habitants (el consell amb el mateix nom supera els 12.000), té una taxa de celíacs superior a la mitjana d’Espanya. S’estima que un 3% de la seva població té aquesta malaltia autoimmune, per un 1% de la mitjana espanyola. Per això, fa uns anys, van posar en marxa una iniciativa per fer del poble una destinació turística per a celíacs. I ho han aconseguit.
Als seus carrers és possible trobar més de 50 establiments acreditats que ofereixen productes sense gluten. Des d’una fleca, passant per una empresa d’embotits, fins a restaurants, cafeteries, allotjaments de turisme rural i fins i tot centres comercials.
Aquesta àmplia oferta ha fet de Cangas del Narcea un atractiu turístic per a persones amb aquesta patologia. Les xifres així ho indiquen. De la Setmana Santa del 2018 respecte a la del 2019, el poble va rebre la visita d’un 54% més de turistes que anaven a Cangas del Narcea per la seva oferta sense gluten, segons dades de l’Ajuntament facilitades a La Vanguardia.
És la xarxa Cangas Sin Gluten la que atorga l’acreditació i la que ofereix formació als establiments. “És obligatòria cada any, independentment que no canviïn de personal”, explica Begoña Cueto, regidora de Turisme de Cangas del Narcea. “S’han de reciclar contínuament, sempre surten coses noves”, afegeix.
El consistori, juntament amb la creadora del web Celicidad (la periodista Lorena Pérez, oriünda de Cangas i celíaca), és qui imparteix la formació.
Cueto relata que al poble tenen restaurants amb “la carta totalment adaptada”. “O sigui, qualsevol cosa que es pugui demanar té les dues opcions, amb o sense gluten”. Des de l’Ajuntament es fa un seguiment de la seguretat del servei. “Si ens arribés alguna queixa, es parlaria amb l’establiment per saber d’on prové el problema. Si el solucionen, perfecte; si no, se’ls expulsaria de la xarxa”.
Un dels conceptes que recull la formació és el de la contaminació creuada. Afortunadament per als celíacs, avui dia hi ha molts productes sense gluten al mercat. Però les persones que pateixen celiaquia s’enfronten diàriament a un problema que va més enllà de l’existència o no de productes sense aquesta proteïna, el de la contaminació creuada.
És per això que els restaurants acreditats tenen espais diferenciats a la cuina per preparar plats amb o sense gluten, perquè el mínim contacte de la proteïna amb un aliment sense gluten ja el contamina, afectant la salut del celíac que el pugui arribar a ingerir.
Hi ha diverses teories que podrien explicar el perquè Cangas del Narcea disposa d’una taxa de celíacs superior a la de la mitjana espanyola, una incidència que no es dona en la resta d’Astúries.
Una té a veure amb la consanguinitat. “Hi ha una incidència familiar notable d’aquesta malaltia”, argüeix el doctor Luís Rodríguez Sáez, especialista en aparell digestiu i celiaquia. “Es dona en un nucli rural concentrat, com pot passar en altres malalties en un lloc determinat”, afegeix.
La segona teoria versa sobre el gran consum d’aquesta proteïna. “Tradicionalment, la població menjava molts productes fets amb farina de blat. Un consum més gran de gent predisposada genera la malaltia”.
I l’última, i la més factible, té a veure amb el diagnòstic. “Abans es diagnosticava als pacients amb molèsties digestives de tot menys de celíacs. Es considerava que era una malaltia que afectava nens i que en els adults desapareixia. Evidentment, això no és així. El celíac neix, creix i viu tota la vida celíac. Per això, la part adulta estava una mica abandonada pel que fa a diagnòstics”, relata Rodríguez Sáez.
Per aquest metge, “en una persona que té moltes molèsties digestives al llarg de la vida (mesos o anys) se li hauria de buscar d’una manera activa el diagnòstic de celíac, en lloc d’entretenir-la amb altres diagnòstics extemporanis com a síndrome de còlon irritable, gastritis crònica, hèrnia de hiatus, etc.”.
Aquest facultatiu assenyala la poca sensibilitat del marcador més conegut a la sang per detectar la malaltia com un altre factor que afecta l’infradiagnòstic. “Fins fa poc, tothom creia que l’anti transglutaminasa era perfecta i diagnosticava el 100% dels casos. Però amb el pas dels anys ens hem adonat que aquest marcador és negatiu en molts pacients que pateixen celiaquia”.
Això fa, segons el doctor, que quan una persona que pateix malestar digestiu obté un negatiu en aquest marcador, s’aturi l’estudi sobre la seva possible celiaquia. “S’hauria de continuar mirant marcadors genètics (el DQ2 i el DQ8) per veure si en té algun. I després hi ha la prova més important, la gastroscòpia, amb biòpsia del duodè, on s’acostuma a veure l’alteració”.
Segons el parer de l’especialista, els següents símptomes, sobretot molèsties digestives molt freqüents (gairebé cada dia), són els que han de posar en alerta el facultatiu: “Dolor abdominal, digestions pesades, molts gasos, eructes, sorolls de tripes, còlics abdominals... i tant diarrea com restrenyiment. Això últim xoca molt la gent, trobar celíacs restrets. Doncs no, és relativament freqüent”.
S’estima que aquest municipi té una taxa de la malaltia d’un 3%, quan la mitjana a Espanya és d’un 1%
ESPECIALITZACIÓl
Una xarxa que acredita
Segell d’associacions
Seguretat per al client