Lliçons de la gestió de la crisi covid a Boston

A Boston s’ha dut a terme en línies generals una gestió prudent, rigorosa i sòlida de la crisi. Ciutadania i administracions públiques han escoltat les recomanacions d’experts solvents, i la gestió del confinament, distribució logística d’estris de prevenció, tests i vacunes ha seguit criteris racionals i graduals. A principis de maig, un

59% de la població havia rebut com a mínim una dosi de vacuna, i un 39% el tractament preventiu complet, i s’ha donat prioritat a les vacunes més fiables des del punt de vista científic. Com a resultat, al comtat de Suffolk, que conté la ciutat de Boston, amb una població de 803.000 s’ha produït la xifra de 225 decessos per cada 100.000 habitants, mentre que a Barcelona aquesta xifra s’eleva a 438 víctimes mortals per 100.000 habitants, pràcticament el doble.

La gestió de la crisi a Barcelona s’ha percebut des dels Estats Units com una mica caòtica i influïda per impulsos a curt termini. Després d’una primera reacció més aviat lenta, es va imposar un confinament molt agressiu, probablement excessiu, que es va relaxar molt durant l’estiu, fet que va permetre un fort repunt de casos cap a la tardor. Si bé el primer tancament va mitigar notablement la difusió del virus, també és cert que els canvis de criteri freqüents van generar un “bullwhip effect” o “efecte fuet” de sobre-compensació que va generar força ineficiències des del punt de vista del sistema. La impressió des de fora és si bé cal valorar positivament l’esforç dels professionals sanitaris a escala operativa a Barcelona, la gestió estratègica no s’ha guiat sempre per criteris racionals i raonables.

A Barcelona, i a Catalunya en general, disposem de persones de gran talent en nombrosos camps, també en el camp estratègic, científic i sanitari. De cara al futur, fora recomanable procurar aprendre dels errors comesos durant la gestió de la crisi de la covid, i establir uns mecanismes de presa de decisions que es recolzin en l’evidència científica i el rigor professional. En aquest sentit, l’anàlisi de dades és un camp en efervescència que ben emprat pot comportar millores qualitatives en la vida de la nostra ciutat i del país en general. Si som capaços de combinar amb audàcia la valoració del talent amb el rigor professional, el pròxim cop ens trobarem en millors condicions per fer front a una crisi de tal magnitud.