El nou antucà

Vaig saber de l’existència de l’antucà gràcies a la carta d’un lector que es va publicar en aquestes mateixes pàgines l’any 1985. Lluys Soler i Fonrodona explicava que l’escultura de La Dama del Paraigua, que hi ha al parc de la Ciutadella de Barcelona, no duia un paraigua, sinó un antucà. Ho cerco al nou Diccionari descriptiu de la llengua catalana, obra magna que Joaquim Rafel va presentar ara fa uns mesos i que és consultable en línia al web de l’IEC, i, efectivament, descriu antucà en aquests termes: “Ombrel·la de mà usada per a protegir-se tant de la pluja com del sol”. El nom ve del francès en-tout-cas, i es va popularitzar en l’època que les senyores passejaven amb para-sol “a la sombra de una sombrilla” perquè servia per a tot.

M’hi ha fet pensar un dels últims mots que ha estudiat l’Obneo, l’observatori de neologia de la UPF. Es tracta de athleisure, que descriu així: “El manlleu de l’anglès athleisure és un acrònim format per athletism, ‘atletisme’, i leisure, ‘oci, temps lliure’. Fa referència a un estil de vestir en què es fa servir roba que típicament es considerava d’esport en altres contextos, com ara la feina, l’educació o fins i tot actes socials”.

Algú podria pensar que aquesta tendència ha aparegut amb la pandèmia i els mesos de confinament, en què la roba còmoda s’ha imposat gràcies al teletreball, però no és així. La nota de l’Obneo ho especifica: “Aquesta moda, que es va començar a popularitzar a partir del 2015, inclou sobretot l’ús de malles o leggings (que se solien reservar per a classes de ioga i pilates) i vambes”.

Així doncs, des de la irrupció d’Emilio Aragón als primers programes de la televisió privada, en què vestia de negre rigorós, però es canviava davant del públic les sabates per unes vambes per anar més còmode, la tendència no ha parat de consolidar-se (tendència és una altra paraula que cal observar, perquè ha arraconat la clàssica moda, que es veu que ha passat de moda). Ja ho deia Martirio: “Con mi chándal y mis tacones, / arregla’ pero informal”.

“L’athleisure pot ser una resposta a la incomoditat d’algunes peces de roba que se solen portar, sobretot en contextos professionals, i s’ha popularitzat tant que fins i tot hi ha grans marques de disseny que s’han afegit al moviment”, editorialitza la nota. Cal recordar que l’humil xandall, ara elevat a les grans marques de disseny, prové del jersei amb cremallera que acostumaven a dur els venedors de verdura. Del francès chandail, reducció de (mar)chand d’ail, literalment ‘marxant d’all’, venedor que acostumava a dur aquesta peça de roba, ens diu l’etimologia.

Arriba la moda ‘athleisure’, acrònim format pels mots anglesos que signifiquen atletisme i lleure

mcamps@lavanguardia.es

Magí Camps