La Vanguardia (Català-1ª edició)
Acròpolis de ciment
Polèmica a Atenes per reformes pensades per al turisme de masses
Alta polèmica a l’Acròpolis. És sabut que l’infern està empedrat de bones intencions. Però els atenesos acaben de descobrir que l’accés al seu setè cel ha estat recobert de vulgar ciment. Ben intencionadament. I que això ho anomenen millora d’accessibilitat –per a les persones i vehicles de manteniment– i fins i tot restauració.
El cas és que l’espectacular empedrat de part d’aquest sancta sanctorum de l’antiguitat se n’ha anat a l’infern. I amb això, el drenatge natural de les aigües s’ha complicat. Fins i tot el principal objectiu declarat, millorar l’accés a minusvàlids, ha estat un fiasco. Amb aquest pendent, baixar o pujar amb cadira de rodes és ara esgotador o temerari.
Així mateix, la celeritat i falta de debat amb què s’ha canviat la fisonomia d’un dels turons més antics i admirats del món ha provocat vertigen. En cercles professionals, sorpresa aparellada amb indignació.
La remodelació, empresa pel govern de Nova Democràcia, ha estat finançada per la Fundació Onassis. Aquesta inclou altres intervencions correctes, concloses en la segona meitat de l’any passat, com la il·luminació del recinte i la instal·lació d’ascensors.
Tot i que el sentit comú indica que les autoritats han volgut aprofitar l’absència de turistes per la pandèmia per fer les obres, diversos experts no es conformen amb tal explicació.
Després de l’accident d’un usuari en cadira de rodes, l’associació grega de discapacitats ha estat convidada a fer recomanacions. Però el Col·legi d’Arquitectes Panhel·lènic ja havia advertit que la reforma no complia amb els requisits i que s’utilitzava els discapacitats com a pretext per saltar-se permisos.
L’Acròpolis, cim de l’Atenes clàssica, conté, entre altres estructures, ruïnes del pòrtic del Propileu, l’Erectèon –amb les seves cariàtides– i, sobretot, el Partenó, temple d’Atena que al llarg dels seus dos mil cinc-cents anys també va ser església bizantina, després catòlica –Santa Maria de Cetines, sota el domini català– i mesquita otomana.
Cap grec no està disposat a renunciar a una bona discussió i en el cas de les reformes a la seva Acròpolis, aquesta no ha fet més que començar.
Està pendent, sobretot, l’accés als propileus, que si el programa de reforma continua endavant, serà una reconstrucció de l’escalinata de marbre del segle I, ja en l’època romana.
“Afegiran centenars de metres quadrats de material nou”, diu la presidenta de la Unió d’Arqueòlegs Grecs, Despina Kutsumba. “És una cosa que viola totes les regles internacionals de restauració de monuments”. El projecte general, segons la seva opinió, no és cap altre que “convertir l’Acròpolis tant sí com no al turisme de masses”.
El col·legi d’arquitectes també s’ha mostrat estupefacte davant les al·legacions del Ministeri de Cultura que l’ús d’un material menys durador que el formigó per a les rampes obligaria un costós manteniment.
De manera més desconcertant, la ministra Lina Mendoni ha expressat que les vies d’accés ja havien estat afermades fa vint anys, però que un milió i mig de visitants a l’any havien destruït la capa de formigó.
El cert és que els senders van ser obra del gran arquitecte paisatgista grec Dimitris Pikionis, que en els cinquanta, al llarg de set anys, va elaborar una espècie de mosaic que reutilitzava com a paviment pedres de diverses èpoques, d’edificis demolits per deixar l’Acròpolis pelada, com l’espina del que va ser al segle de Pèricles.
El col·legi d’arquitectes insisteix que una actuació com la duta a terme l’any passat en temps rècord hauria d’haver comptat amb un concurs internacional. A més de l’evident dany estètic perpetrat, lamenta que no es tinguessin en compte materials més ecològics. La seva perplexitat davant l’insuficient estudi previ augmenta al tractar-se “de l’estricte Consell Central d’Arqueologia” (KAS).
Alerten, a més, que la pavimentació amb formigó està només a la meitat. El pitjor, diuen, és que es preveu també alterar l’orografia del turó, sembrant-la de terrasses que permetran acollir més turistes.
“Un intervenció en un monument d’aquesta naturalesa només pot ser interdisciplinària i dirimir-se en un concurs internacional”, conclouen.
“La icona de la civilització occidental ha estat envoltada per una estructura que li és estranya”, ha sentenciat el president de la Societat Grega d’Arquitectura, Alexander D. Tripodakis.
El Partenó va estar dominat durant segles per una estructura molt més alta, la medieval Torre Franca, que va ser demolida el 1874, seguint el consell, entre altres d’Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia. Els grecs es pregunten a quines veus de sirena s’encomanen ara.
Era procedent un concurs internacional, segons el col·legi d’arquitectes grec