La Vanguardia (Català-1ª edició)
El club de les incerteses
Koeman espera una ratificació que no arriba, Messi no bada boca i Neymar no torna
En el minut 64 Vinícius va empènyer la pilota al pal. Un instant després se’n va anar Marcelo per Miguel i Asensio per Modric. El balear va marcar tot just sortir a partir d’un passi de Kroos.
El partit va entrar en una fase de gran tensió. A Militão, estant d’esquena a l’àrea, li va tocar la pilota al braç, estès; la jugada va continuar en una contra de Benzema, al qual va fer caure Bono a l’àrea. El penal del marroquí era clar, però l’àrbitre va anar al monitor i va decretar el primer penal del central brasiler. Rakitic va anotar l’1-2 amb sang freda.
Va entrar Hazard i el Madrid ho va intentar fins al final. Va tenir sis minuts a l’afegit, i al 94 Hazard, de retruc, va establir el definitiu empat. El Madrid continua viu, però s’allunya molt del títol.
El Barça juga les seves opcions a la Lliga mentre amb un ull ja té la mirada fixada en la temporada vinent. Des de Joan Laporta fins a Ronald Koeman, passant per l’últim dels futbolistes de la plantilla, són conscients que el projecte barcelonista necessita un salt de qualitat per reforçar l’equip i afrontar amb més garanties la temporada que ve. És vital apuntalar una davantera que ha viscut sense un nou de primera línia tota la campanya i és clau atreure un jugador de categoria que pugui ajudar a que la nòria dels ingressos s’impulsi. Però al Barcelona ara mateix les incerteses són superiors a les certeses.
Koeman té un segon any de contracte però s’espera a una ratificació definitiva que s’eternitza, Messi encara no bada boca sobre una continuïtat o una sortida que va oscil·lant en l’ambient com la borsa en funció dels seus somriures, els seus gols i la conjuntura esportiva, i Neymar, fitxatge que tornava a agradar al club, ha renovat amb el PSG fins al 2025. A aquests interrogants s’hi afegeix la batalla en què està immers el Barcelona, juntament amb el Madrid i el Juventus, amb la UEFA sobre la Superlliga i la Champions, amb unes més que probables sancions que poden crear polèmica.
Pel que fa a la banqueta a ningú no se li escapa que Laporta, quan encara era aspirant a la presidència, perdia primer el cap per Jürgen Klopp i després pel també alemany Julian Nagelsmann,
el tècnic del Leipzig que acaba de firmar pel Bayern per a la pròxima temporada. Públicament, abans i després de les eleccions, el president sempre ha tingut paraules de respecte per a Koeman i per a la seva feina però ni tan sols, en una nit d’eufòria com la de la final de Copa, va resultar categòric a l’hora d’assegurar que l’holandès serà el pilot de la nau barcelonista la temporada que ve.
Aquesta falta de concreció provoca que Koeman, inquiet internament, hagi d’afrontar en la majoria de les seves compareixences preguntes sobre el seu futur. L’holandès, un home que va de cara, preferiria que la directiva fos rotunda pel que fa a això tot i que, des del primer dia de la temporada i malgrat tots els problemes, Koeman sempre ha mantingut un discurs de defensa del club per sobre de tot. La veritat és que la seva figura no desperta una unanimitat a la búlgara dins de la junta, tot i que se li reconeix el mèrit d’haver aixecat un equip que estava del tot enfangat després del 2-8 de Lisboa.
Koeman va demanar fitxatges i només va venir Dest. Aquest estiu s’hi afegirà, si no hi ha cap sorpresa, Eric García, i és probable que acabi venint Memphis Depay. Al mercat, i lliure, també hi ha Sergio Agüero, íntim de Lionel Messi. Però sent aquests futbolistes de nivell no serien els ideals perquè el Barcelona agafi empenta de veritat.
El Barça confiava a picar pedra per aconseguir l’arribada de Neymar perquè la renovació del brasiler amb el PSG s’allargava però el paulista, després de jugar al pòquer com de costum, es va decantar per continuar a París. Al Camp Nou es té la sensació que el davanter ha tornat a fer servir el Barcelona a favor dels seus interessos. Impossible ja aquesta peça de caça major, el nom pel qual sospiren Laporta i tot el seu equip és el d’Erling Håland. Però, esclar, amb pocs diners a la caixa i amb molts equips grans seguint-li els passos...
Com diria Carles Porta en el programa Crims, el Barça intentarà posar “llum a la foscor”.
El tècnic treballaria més tranquil amb el seu futur assegurat, però no té unanimitat a la junta