La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’especialista
Per Vicente Moreno l’ascens amb l’Espanyol és el sisè de la seva carrera, quatre com a tècnic i dos com a jugador
Tinc clar el que vinc a fer. Serem el rival a batre. Així que serà una temporada difícil”. Són paraules de Vicente Moreno. Però no del 5 d’agost, en la seva presentació a l’RCDE Stadium. No. Aquestes van ser les seves declaracions en la seva posada de llarg a Palma com a nou entrenador del Mallorca el juny del 2017. I va complir, vaja si va complir! En dues temporades, va passar de jugar a Segona B a fer-ho a Primera després de dos ascensos consecutius. Per això, l’Espanyol s’hi va fixar. Per una facilitat sorprenent per escalar categories, per deixar els equips en una Lliga superior. Va confiar plenament en la traça del tècnic valencià, i s’hi va aferrar per fer el més curt possible el pas per Segona.
I l’especialista a pujar ho va tornar a fer. Va complir amb l’objectiu a la perfecció. Folgadament. Amb una superioritat aclaparadora. Sumant 15 partits seguits sense perdre. Li van sobrar quatre jornades.
Quan un es dirigeix i recorre a Moreno (Massanassa, Horta Sud, 1974) ja sap què busca, que el tregui de l’atzucac, que arregli el greuge, que trobi un remei quan tot sembla perdut, que el rescati d’un conflicte colossal, com quan es telefona a Harvey Keitel a Pulp Fiction.
No en va, als seus 46 anys, es tracta del sisè ascens de la seva carrera, dos com a futbolista i quatre des de la banqueta. Com a jugador va pujar amb el Xerez a Segona el 2001 i a Primera el 2009. Com a tècnic va debutar també a Chapín, va fer pujar el Nàstic a Segona (2015) i el curs següent va portar el conjunt grana a jugar el playoff per a Primera. S’hi va quedar molt a prop. Però sí que va aconseguir el doble ascens amb el Mallorca. I ara torna l’Espanyol a la Lliga Santander al primer intent. Gairebé sense despentinar-se.
L’entrenador sempre respon. No importa la dificultat ni el repte. Tant que no és difícil imaginar-lo vestit d’esmòquing de bon matí trucant el timbre. “Soc el senyor Lobo. Soluciono problemes”.
El seu Espanyol ha anat sobrat. És qui ha marcat més gols i qui n’ha rebut menys. Amb equilibri al darrere i amb desequilibri en atac. No li ha pesat la pressió de tenir el pressupost més alt no només de la categoria sinó de tota la història de Segona,
amb més de 70 milions. Potser perquè és un home calmat, gairebé inalterable en el seu discurs, però molt treballador i tenaç, fruit del seu passat com a migcampista defensiu de la qual conserva la seva elegància (1,88 metres).