La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hamilton, immortal a Barcelona
L’anglès aconsegueix la sisena victòria al Circuit, aquest cop amb una estratègia magistral de Mercedes per aplacar Verstappen
Lewis Hamilton i Barcelona formen una societat il·limitada. I l’anglès i Mercedes, un binomi complementari imbatible, indestructible. Cada vegada que visita el Circuit, el campió es torna immortal. I més a càrrec del cotxe i l’equip de l’estrella: si ell falla –com li va passar a la sortida–, té al darrere els 500 treballadors de Brackley, capaços d’elaborar 10.000 simulacions de cursa per volta. D’una en va sortir la fórmula magistral per apuntar-se ahir la cinquena victòria seguida a Montmeló gràcies a una estratègia precisa que li va servir per lluitar contra un Max Verstappen que amenaçava de frustrar-li l’honor d’igualar Michael Schumacher com el pilot més guanyador a Barcelona amb sis triomfs.
“Em sento genial aquí. Tenia ganes de tornar-ho a intentar. M’encanta competir a Barcelona, pel clima, la gent...”, deia un Hamilton que surt del GP d’Espanya reforçat en el lideratge, amb 14 punts sobre el rival de Red Bull, tot i que li va veure l’orella al llop. Una mala sortida va estar a punt d’hipotecar la seva 98a victòria. Sort de les ments pensants de Mercedes, i, esclar, de la seva execució perfecta amb un pilotatge quirúrgic amb què va arreglar el desgavell de l’arrencada.
La sortida, com es preveia per la disposició (Hamilton i Verstappen a la primera línia), va ser espectacular. Amb la música de Piratas del 1 Mercedes-AMG Petronas 2 Red Bull Racing-Honda 3 McLaren-Mercedes F1 Team 4 Scuderia Ferrari Mission W. 5 Alpine F1 Team
Pròxim GP: Mònaco (5è) Mònaco, 23 maig del 2021 (15 h) 141 pts. 112 65 60 15
Caribe pels altaveus quan arribaven els cotxes a la graella, l’holandès va saltar a l’abordatge de la primera posició un cop apagats els semàfors, va accelerar millor, es va aparellar al final de recta amb l’anglès i es va tirar a mata-degolla per agafar l’interior del revolt 1. Hamilton va haver d’aixecar el peu per evitar el toc, mentre que el seu rival començava la fuga. Agressiu, Verstappen va arriscar i va guanyar el primer assalt.
La cursa es va resoldre en quatre actes més. En el segon, l’holandès va conservar el seu tresor a la resortida que hi va haver després de la neutralització causada per un cotxe de seguretat per l’avaria de l’Alpha Tauri de Tsunoda a la volta 9. El gran grup es va tornara unir, però Verstappen va ser hàbil fent una acceleració per distanciar-se prou perquè no l’ataqués el Mercedes, a la inversa del que va passar a Portimão a l’anterior GP. Verstappen, despert, va salvar el lideratge.
El tercer assalt es va jugar en la batalla de les parades als boxs. Hamilton va reduir el desavantatge d’1,2 a 0,4 segons amb l’holandès per intentar-lo avançar al pit stop. Verstappen va parar a la volta 24 per agafar gomes mitjanes, la seva parada va ser lenta, 4,2 segons, i l’adversari va intentar retallar temps per sortir al davant. Tot i això, en les quatre voltes en què va ser a la pista fins que es va aturar, l’anglès no va poder restar temps, per tant, tot i fer més bona aturada (2,7 segons), es va reincorporar al darrere, a 6 segons del Red Bull. Tercer assalt salvat per a Verstappen.
Començava a la volta 30 el quart intent: la persecució de Hamilton a Vestappen calçant tots dos els pneumàtics mitjans, amb els quals els Mercedes havien volat en els assajos. Va ser com el joc del gat i la rata, vibrant, del gat anglès darrere del ratolí holandès. Una batalla psi
“Ha estat decisiu el pla de fer dues parades amb els mitjans, un gran encert de l’equip”, diu Hamilton
“He sigut com un ànec de fira amb pneumàtics vells; la clau no ha estat la tàctica, he anat massa lent”
Un Hamilton triomfant
cològica i de supervivència, d’estalviar pneumàtic i sota la pressió de no cometre el més mínim error, de la qual Verstappen va sortir viu, i va evitar el cop de gràcia de l’anglès.
Veient que la jugada no el duia enlloc, Mercedes va canviar de tàctica: el cop magistral. Va posar gomes grogues a Hamilton (v. 42) i l’anglès es va llançar com un llop a la caça de l’holandès. “Això és de bojos, s’adhereixen més”, deia Verstappen
veient el que s’acostava.
No va fallar: Hamilton va retallar els 23,3 segons que els separaven i a falta de 7 girs ja era a la cua del Red Bull. No va durar gens el desenllaç: començant la volta 60, Hamilton s’hi va tirar al damunt i li va clavar el cop definitiu al final de recta. Avançament net. Verstappen claudicava. “En certa manera es veia venir”, deia l’holandès. “La clau no ha estat l’estratègia, érem massa lents, podien haver fet qualsevol tàctica, a una o dues aturades, és igual. Ens cal ritme en comparació amb ells, han pogut fer una parada de franc. He sigut com un ànec de fira amb els pneumàtics vells”, deia Verstappen, amb ganes de revenja a Mònaco.