Pallissa històrica del Barça al Betis

BÀSQUET El Barça va firmar ahir la victòria més amplia de la temporada derrotant el Coosur Reial Betis (58-109), amb 20 punts d’Abrines i un històric parcial de 4-33 el segon quart. La victòria, a més, és la més àmplia a domicili dels blaugrana des del 12 d’abril del 1986, quan van derrotar el Breogán (82-137). El Reial Madrid, per la seva banda, va rebre la primera derrota de la lliga des de desembre a casa contra el València (69-79). Aquest marcador permet el Barça retallar a dues victòries la diferència amb el lideratge./ Redacció

de Nadal a quarts i de Thiem en semifinals, per exemple. Però amb aquest aspecte d’home tranquil que sembla guardar pur foc a dins i un tennis de la vella escola –val més deixar al marge la seva elegància, situada aproximadament als antípodes de Stefan Edberg–, Zverev va ser capaç de aixecar-se després de perdre el primer set contra el bombarder Berrettini en un tie-break increïble i acabar emportant-se el títol.

Però la primera imatge de la final va tenir poc a veure amb el tennis. Mentre els dos tennistes assistien al sorteig inicial, Isabel Díaz Ayuso, reelegida fa poc presidenta de la Comunitat de Madrid, feia acte de presència en una de les llotges de la pista i el públic esclatava amb una gran ovació, i fins i tot cridava donant suport a la dirigent. Zverev, atònit, va alçar la mirada de la terra sense entendre absolutament res i va haver de preguntar a l’àrbitre pel que estava passant. Una imatge còmica que les xarxes socials van capturar amb la seva rapidesa habitual.

Una vegada el tennis es va poder obrir pas entre la sempre acaparadora política madrilenya, la final va començar a guanyar enters des de l’inici. El primer joc de Berrettini amb el seu servei va trigar deu minuts a acabar-se. El vespre seria llarg i el tennis, de molt de pes. El primer set va superar l’hora de joc i no es va decidir fins al desempat. Se’l va adjudicar l’italià, no sense malgastar un 5-0 inicial i superar una pilota de set en contra. Una mànega d’autèntica bogeria.

Però Zverev ni tan sols es va immutar i va començar a ser més ambiciós a la pista. Alguns dels seus segons serveis van superar els 220 km/h. No era qüestió de deixar res al tinter. Berrettini, que jugava la primera gran final de la carrera, va intentar plantar cara a força de cops de martell, però de mica en mica va anar cedint terreny i només va ser capaç de trencar el servei a l’alemany en una ocasió en tot el partit. La superioritat tècnica de Zverev es va acabar imposant i la remuntada es va consumar. La nota de l’alemany cada cop és més alta. Però per a l’excel·lent ja sap el que ha de fer. Pròxima oportunitat, a París.

En la cursa per ‘jubilar’ Federer, Nadal i Djokovic, l’alemany sembla l’alumne més avantatjat