Sí que es pot?

Dos mesos i mig abans de l’inici, Tòquio assaja la festa

Corria el 2003 i Justin Gatlin ja hi era.

Els gurus escrivien:

–Els pròxims anys es parlarà d’aquest tipus.

I caram, si se n’ha parlat. En tot aquest temps Gatlin ha fet de tot, dolent i bo. Comencem pel dolent: ha encaixat dues sancions per dopatge. I ara la cara bona: ha recollit cinc podis olímpics i dotze podis mundials, l’últim als Mundials de Doha, el 2019.

Va ser plata als 100 metres. Llavors ja tenia 37 anys. És millor contextualitzar-ho perquè el lector ho entengui. Quan emergia el cicló Usain Bolt, Gatlin ja hi era. Bolt ja ha passat i Gatlin continua aquí. Fins quan?

Gatlin, amb la seva veu aflautada, diu que ja ho veurem. Que això seu no s’ha acabat. I per si algú ho dubta, es projecta cap a Tòquio 2020 (o 2021).

–Seran els meus quarts Jocs. I estic convençut que hi seré. Vull que el meu segon fill em vegi competir en viu [acaba de ser pare un altre cop].

(...)

Ahir, dos mesos i mig abans de l’inici dels Jocs Olímpics (23 de juliol), Justin Gatlin es posava les malles i es calçava les sabatilles de claus i es presentava a l’Estadi Nacional de Tòquio. Va disputar una cursa de 100 metres. La va guanyar. Va fer 10s24. És una marca discreta, però significativa. Ens diu que el velocista dels Estats Units, gairebé un quarantí, continua competint.

També ens diu que Tòquio pretén tirar endavant, agradi o no als seus veïns.

Mentre dues dotzenes de toquiotes, tímids, es manifestaven a les portes del National Stadium corejant lemes com ara “Corona Olympics of the dead” o “COI and NBC kill people”, prop d’un miler de funcionaris grimpaven a l’interior. Se celebrava un assaig olímpic.

Un assaig a fons.

La història havia arrencat quatre dies abans. Al voltant de 420 atletes japonesos i nou atletes internacionals més participaven en la prova.

Entre ells Gatlin.

Hi va haver curses de 100 m, salts d’alçada i perxa, llançament

Al voltant de 430 atletes es van tancar a la bombolla durant quatre dies abans de sortir a competir

VELOCISTA ETERN Gatlin, gairebé un quarantí, va guanyar els 100 m en 10s24; el registre és fluix, però ens diu que està a punt

de martell i proves de 5.000 i 3.000 metres obstacles.

Justin Gatlin havia entrat al Japó quatre dies abans de l’assaig. Des d’aquell instant s’havia tancat a la bombolla i s’havia sotmès, cada dia, a proves de coronavirus. Li havien pres mostres de la saliva i del nas. S’havia enclaustrat a l’habitació de l’hotel i només en sortia per entrenar-se.

–L’únic moment en què vaig veure alguna cosa de la ciutat era quan pujava a l’autobús per anar a la pista. Ens entrenàvem i després tornàvem a l’hotel. Ni tan sols dinàvem a la cafeteria. Recollia el dinar i me l’enduia a l’habitació. I m’he sentit segur tota l’estona.

Es marcava així el protocol que determinarà el transcurs dels Jocs.

Quan Gatlin compartia les seves vivències a la zona mixta de l’estadi era amb una distància de seguretat de dos metres respecte als pocs periodistes acreditats. Tot just 1.600 espectadors havien tingut l’oportunitat de contemplar-lo: l’estadi era gairebé buit. Allà hi caben 68.000 persones.

Kengo Kuma, l’arquitecte, havia lliurat l’estadi a finals del 2019. Qui l’hi hauria dit, l’havia fet un any i mig abans de la gran cita. Ahir el recinte estava en un perfecte estat de forma, amb els jardins verds i el mobiliari resplendent.

Hi sobrava espai, van escriure els cronistes in situ. El dubte és: –Serà així al juliol i a l’agost? Ni el Comitè Olímpic Internacional (COI) ni el comitè organitzador tenen una resposta clara: encara no se saben les normes d’aforament. Quants aficionats accediran als estadis? Es competirà amb un 50% de l’aforament? Amb un 20%...?

Només se sap que els turistes estan vetats. Que es faran controls de temperatura a tots els assistents. I que les mascaretes seran obligatòries.

Ahir eren 420 esportistes. A l’estiu seran 60.000, entre entrenadors, seleccionadors, metges, periodistes i altre personal acreditat.

–Sé que molts atletes estaran en contra d’aquestes mesures –va dir Gatlin–. Però a mi m’encanta Netflix. Quedar-me a l’habitació de l’hotel i relaxar-se és bufar i fer ampolles, per a mi.