Els minerals i les matèries primeres estan pels núvols

La transició energètica dispara la cotització d’elements essencials per reconvertir la indústria

Les matèries primeres estan pels núvols. La pandèmia ha enfonsat les cotitzacions a molts mercats, però l’últim any les pujades han estat espectaculars. Els hidrocarburs, per descomptat, han sortit a la superfície després de caure el 2020 fins a territori negatiu, segons els càlculs de l’inversor Charlie Bilello. El petroli als EUA, un 148%; la benzina, un 139%; el Brent, un 121%.

Però no només l’energia, sinó també l’agricultura i el sector primari: fusta (347%), cotó (63%) i cafè (35%). L’encariment del transport marítim mundial ha disparat els preus a gairebé tots els sectors.

Referent a l’energia, els minerals també estan pujant i no només pel cicle alcista que viuen les commodities, sinó també per les previsions d’un augment de la demanda els propers anys, enfront de l’augment del consum que exigirà l’economia verda, la mobilitat sostenible i, en general, la transició energètica. El coure s’ha apreciat un 94%, la plata un 76%, el pal·ladi un 70% i el platí un 57%.

Un informe d’aquesta setmana de l’Agència Internacional de l’Energia alerta que hi ha un desequilibri. “Avui dia les dades indiquen un desajust entre les ambicions mundials per lluitar contra el clima i la disponibilitat de minerals crítics que calen per dur a terme aquestes ambicions”.

Un automòbil elèctric típic requereix sis vegades més recursos minerals que un automòbil convencional i una planta eòlica terrestre requereix nou vegades més recursos minerals que una planta de gas.

“Des del 2010 la quantitat mitjana de minerals necessaris per a una nova unitat de capacitat de generació d’energia ha augmentat un 50% a mesura que ha augmentat la participació de les energies renovables en noves inversions”, explica l’estudi.

En un escenari que compleix els objectius de l’Acord de París, la seva participació en la demanda total d’energia augmenta significativament

Kg per cotxe 250 200 150 100 50 0

FONT:

Cotxes elèctrics

TENDÈNCIA Si es compleix l’Acord de París, la demanda de minerals pujarà entre un 40% i un 90%

les pròximes dues dècades: més d’un 40% per a coure i terres rares; 60%-70% per a níquel i cobalt, i gairebé un 90% per al liti. Els vehicles elèctrics i l’emmagatzemament de bateries ja han desplaçat els productes electrònics de consum per convertir-se en el consumidor de liti més important i s’espera que substitueixin a l’acer inoxidable com el consumidor final més gran de níquel el 2040.

L’analista del Real Instituto Elcano Gonzalo Escribano defuig interpretacions alarmistes. “No és correcte considerar els minerals com els recursos de l’energia fòssil. Estan més repartits, n’hi ha prou quantitat i, des del punt de vista geopolític es troben en països més amables que territoris com ara l’Orient Mitjà o el golf Pèrsic”.

A parer seu, la pujada de preus dels metalls podria fer rendible fins i tot l’explotació en països on ara és molt costosa. El liti a Extremadura, per exemple, pot ser una oportunitat per a Espanya. El problema, més aviat, pot ser per a aquells minerals que abusen del treball infantil en països emergents, com ara el cobalt a l’Àfrica. “L’eficiència de les renovables millorarà i és possible que en proporció fem servir menys minerals dels que necessitem ara”, conclou Escribano.