Dificultats per aplicar el registre de jornada a les pimes

El registre de jornada, creat per aturar les hores extres no pagades i l’absentisme, compleix dos anys amb algunes dificultats d’aplicació a les empreses de més petites i enmig d’una pandèmia que ha estès el teletreball.

La llei que va aprovar el registre deixava oberta la forma d’aplicació perquè fossin les mateixes empreses les que la negociessin amb els representants dels seus treballadors, una cosa que és pràcticament impossible en les més petites que no tenen presència sindical.

“En un 4% de les empreses, les més grans, no hi ha cap problema en la negociació del registre de jornada. Algunes, fins i tot, ja ho tenien abans de la norma”, explica el secretari d’acció sindical d’UGT, Gonzalo Pino. Les dificultats són al 96% restant del teixit productiu, compost per les pimes, “a les quals no s’arriba sindicalment i en les quals l’empresari interpreta la norma”.

El registre, obligatori des del 12 de maig del 2019, té per objectiu posar límit a les hores extres no pagades o fraudulentes que encobreixen jornades completes, així com garantir els descansos entre jornades, però també controlar l’absentisme laboral. A Espanya, més de 745.600 treballadors fan un total de 5,6 milions d’hores extres a la setmana, de les quals més de 2,5 milions (efectuades per més de 337.200 empleats) no són cobrades ni cotitzades, segons les dades de l’EPA relatives al primer trimestre de l’any.

En la comparació interanual, aquest any atípic de confinament i teletreball, el nombre total d’hores extres ha disminuït un 15 %.