Abandó de funcions

El descrèdit de bona part de la classe política ha portat molts ciutadans a pensar que un país pot funcionar molt millor sense que hi hagi un govern. I gairebé sempre per exemplificar-ho es recorre al cas d’Itàlia, un país que és econòmicament fort malgrat tenir una gran inestabilitat política que l’empeny a canviar de cap de govern amb excessiva facilitat. Però una cosa és que la política o els conflictes entre els diversos partits interessin cada vegada menys, i una altra de molt diferent és que un país pugui navegar sol i no faci falta un govern mínimament organitzat per portar-lo endavant.

A Catalunya fa molt de temps que per diverses raons els governants que han anat passant per la Generalitat han declinat exercir la seva feina, ja sigui per falta de forces o també per falta de ganes, perquè l’objectiu era governar un estat i no una simple autonomia. Catalunya ha viscut situacions tan excepcionals com la supressió de la seva autonomia per la via de l’article 155 de la Constitució o la paràlisi permanent per la debilitat dels diferents governants. Només falta afegir que, des de la fallida DUI del 2017, el despatx del president de la Generalitat continua buit.

El sistema de finançament autonòmic o la manca d’inversions pressupostàries de l’Estat han estat sempre presents com un gran escull per a la tasca del govern des del primer dia que va arribar Jordi Pujol a la Generalitat, però avui ja no només s’ha de mirar a Madrid. Hi ha moltes decisions transcendents que depenen de l’executiu català que es van eternitzant sense cap sentit. Diumenge recordàvem la polèmica sobre l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport delPratquepotprovocarqueAenanoacabifentunainversiónecessària de 1.700 milions d’euros. Avui recordem que la instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya està bloquejada des de fa més de deu anys i que el Govern ha incomplert els objectius de reducció fixats per la UE.

L’abandó de funcions no hauria de prosseguir per més temps. Ara que ja hem vist les orelles al llop davant la possibilitat, cada vegada més segura, de noves eleccions, valdria la pena que tots els partits fessin un darrer esforç de realisme per evitar-ho. El país ho necessita.