Johnson ensorra el laborisme

Després de l’aclaparadora majoria absoluta en les eleccions del 2019, els comicis municipals celebrats dijous a Anglaterra han confirmat que, ara com ara, Boris Johnson no té rival polític. La victòria del Partit Conservador sobre els laboristes ha estat contundent, en bona part, per incompareixença del rival, i en una altra bona part, per l’efectivitat d’un missatge electoral tan simple com efectiu: vacunes i feina.

Johnson ha vacunat més gent i més de pressa que qualsevol altre país europeu, i la seva promesa, després del Brexit, d’un Estat generós disposat a gastar ha calat en l’electorat anglès. Cal afegir-hi que les classes obreres semblen haver trencat definitivament amb el Labour, un partit que s’ha quedat sense ideologia i que, encara que després de la patacada electoral del 2019 va canviar de líder, substituint Jeremy Corbyn per Keir Starmer, ha estat incapaç de llançar un missatge atractiu per als seus votants històrics, que, especialment al nord d’Anglaterra, han apostat en massa pels candidats tories.

La cirereta ha estat Hartlepool, una circumscripció laborista des dels anys setanta del segle passat on dijous va guanyar la candidata conservadora. El Labour, que en canvi sí que ha aconseguit retenir el poder en les eleccions regionals del País de Gal·les, segueix fora de combat, i els tories, després d’onze anys en el poder, es refermen amb un Boris Johnson que lidera els

La negativa del premier a un altre referèndum a Escòcia sobre la independència obre una crisi constitucional

nacionalistes anglesos i al qual ni la seva erràtica gestió en la primera fase de la pandèmia ni els últims escàndols sobre la decoració del seu habitatge no li han passat factura.

A Escòcia, en les eleccions de dijous, conservadors i laboristes tenien l’objectiu comú d’intentar frenar una majoria devastadora del Partit Nacional Escocès (SNP) de la ministra principal, Nicola Sturgeon, que obriria la porta a la celebració d’un segon referèndum d’independència. La victòria de l’SNP –la quarta consecutiva– ha estat incontestable, però s’ha quedat a un escó de la majoria absoluta, encara que amb el suport dels Verds sí que hi haurà majoria sobiranista al Parlament. Això li permetrà a Sturgeon obtenir el mandat democràtic per sol·licitar al Govern britànic la celebració d’una segona consulta. Com que Johnson ha reafirmat la seva negativa a un altre referèndum, el conflicte està servit i pot derivar en una greu crisi constitucional, perquè Londres defensa que l’autoritat suprema és als Comuns i Edimburg creu que el Regne Unit és una unió voluntària de nacions. La tensió augmentarà i el xoc pot acabar als tribunals, als quals Sturgeon podria recórrer si Londres no li dona permís, o podria apostar també per celebrar un referèndum consultiu el 2023, una vegada superada la pandèmia. Sturgeon pot tenir darrere un Parlament proindependentista, però sap perfectament que la societat escocesa està dividida al 50% sobre si continuar al Regne Unit o sortir-ne.