Deu vegades més per un cafè

En diuen “preus dinàmics”. És un experiment que alguns bars i restaurants han començat a provar. Es tracta de no cobrar el mateix per un plat o una beguda si el demanes tal dia o tal altre, o si el demanes a tal hora o a tal altra. Segons l’agència Efe, encara és una tendència incipient, però la cadena de tavernes Arzábal de Madrid, la primera a aplicar-la, va aconseguir l’any passat un increment de beneficis del 30%. El Economista ho resumeix així: “Igual que reservar l’habitació d’un hotel és més car en cap de setmana i treure un bitllet d’avió no costa el mateix a l’agost que a l’octubre, bars i restaurants comencen a apostar per canviar els preus en funció de la demanda. ¿Pagar més per un cafè un dissabte que un dilluns? ¿Acceptar que el mateix plat té un cost superior a l’hora de sopar que no pas a la de dinar? ¿I oferir descomptes a qui només ocupa la taula mitja hora perquè ha de tornar a l’oficina, a diferència de la família que trigarà dues hores a acabar de dinar?”.

El primer que m’ha vingut al cap és aquell bar que fa anys hi havia al carrer Tuset de Barcelona i que es deia La Bolsa. Encara hi és, però tancat de manera definitiva, si no m’equivoco. A La Bolsa el preu de les copes variava

Es tracta de no cobrar el mateix per un plat si el demanes a tal hora o a tal altra

en funció de la demanda. Si molta gent demanava gintònics de Tanqueray, el preu del gintònic de Tanqueray pujava. Si ningú no en demanava, el preu baixava. Calia estar a l’aguait del que indicaven els panells que hi havia darrere la barra, amb les cotitzacions de cerveses, ginebres, vodkes, whiskies i roms, que variaven minut a minut. Sobre cada panell, el lema del bar: “Donde el valor eres tú”.

Això dels “preus dinàmics” d’ara té força a veure amb la pandèmia. Mai abans s’havien implementat tant els codis QR per accedir a les cartes digitals. Aconseguit això, ja tot és cosa dels algoritmes i de les decisions dels restauradors, que poden abaixar el preu d’un plat si s’acosta la fi de la jornada i hi ha massa estoc. A les hores punta poden apujar els preus dels plats que requereixen molta preparació i abaixar-ne els dels que demanen menys feina, perquè surtin ràpid i la gent no s’estigui tanta estona a la taula.

El titular de la notícia és: “Bars i restaurants inicien un experiment per cobrar més per un cafè en hora punta”. Acceptaria de grat que me’n cobressin deu vegades més només que el cafè estigués ben preparat, no es trobés en estat d’ebullició i te’l servissin en una tassa freda, no en una a 1.800º, com si encara fos al forn on la van fabricar un dia suposadament llunyà.