La Vanguardia (Català-1ª edició)
Escac a les renovables Nous fronts amenacen l’enlairament de l’energia neta a Catalunya
La falta de consens social i polític apareix com el nou front que amenaça l’enlairament de les fonts renovables a Catalunya. L’impuls a l’energia eòlica i la fotovoltaica, frenades per múltiples obstacles històrics, topa ara amb barreres de caràcter polític. El preacord entre els partits ERC i CUP per declarar una moratòria a les grans instal·lacions d’energia renovable i la mobilització de les plataformes ciutadanes “contra l’allau de projectes” han provocat una poderosa aliança que agreuja el laberint en què està el desenvolupament de l’energia neta a Catalunya.
El camí per impulsar les energies renovables a Catalunya continua estant ple de pedres. El Govern va aprovar el novembre del 2019 un nou decret per facilitar la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics. L’objectiu? Superar la planificació anterior (del 2009), que va donar un resultat nul. Durant més de deu anys a Catalunya no es va aixecar cap nou parc eòlic (a excepció del molí Viure de l’Aire del Cel, d’iniciativa ciutadana), en contraposició a la resta d’Espanya, on, malgrat els alts i baixos, aquesta energia ha continuat tenint moments de floriment, sobretot des del 2018.
Resultat: mentre que al conjunt d’Espanya l’energia d’origen eòlic i fotovoltaic suposa un 28,3% de la demanda elèctrica, a Catalunya només suposa un 7%.
El decret del Govern, després de declarar-se l’emergència climàtica, va tenir una acollida favorable entre els promotors energètics. Es van presentar 442 propostes (10.504 MW) repartides entre 219 parcs eòlics i 129 de fotovoltaics. Tot i això, malgrat les cridaneres xifres, només un 31% de les 210 propostes ja analitzades han estat considerades viables i han superat la primera tria de l’examen d’idoneïtat elaborat per la ponència que les avalua (38 instal·lacions eòliques i 28 de solars).
“Hi ha moltes propostes, però no ha començat cap tramitació. No hi ha cap autorització encara”, diu Jaume Morron, gerent de l’associació EolicCat, que rebutja la idea que hi hagi una “massificació territorial” de projectes. A totes aquestes iniciatives els esperen uns llargs processos d’avaluació ambiental. “Els inversors han demostrat confiança, però hi ha un tap, que és la tramitació”, diu Morron.
La nova política del Govern espanyol de PSOE-UP (compromès amb l’acord de París) i l’abaratiment dels costos d’aquestes energies han creat un nou marc. “L’eòlica i la solar són molt competitives. No necessiten subsidis ni ajuts; no provoquen sobrecostos, sinó que abarateixen la factura de la llum”, destaca Robert Navarro, responsable de l’àrea eòlica de l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA).
En paral·lel, el desenvolupament tecnològic permetrà aixecar aviat aerogeneradors amb 6,2 MW, gairebé el doble dels actuals: màquines de més de 200 metres d’altura, capaces de produir l’electricitat equivalent al consum d’unes 6.000 cases.
Però aquest aparent boom ha ensopegat amb el preacord d’ERC i la CUP i amb més de 60 plataformes ciutadanes, que demanen la retirada del decret del Govern. “S’ha d’aprovar una moratòria per a tots els projectes en tramitació, per fer una bona planificació, prèvia a la concessió de llicències, i per analitzar les veritables necessitats”, explica Montserrat Coberó, de l’Associació de Micropobles de Catalunya.
“No és una oposició a les renovables, sinó que es qüestiona el model d’implantació, com s’està fent i qui el protagonitza”, precisa Sergi Saladié, exdiputat de la CUP i un dels dirigents d’aquest moviment. Saladié apunta que “aquest model no aporta res al territori” i cita com a referència la implantació de l’energia solar a Alemanya per defensar que a Catalunya sigui la ciutadania, i no les grans empreses, qui capitanegi la transició energètica.
Saladié veu, a més a més, un “impacte excessiu” dels aerogenera
BATALLA INACABABLE Mobilització de plataformes després de la moratòria acordada per ERC i la CUP
DECRET DEL GOVERN Els opositors parlen de “massificació”, però no hi ha cap projecte aprovat
Nova potència instal·lada 2.328 MW 4.202 MW 1.383 MW 2.633 MW