Operació: salveu Wally

Els equips de rescat d’animals afronten una situació nova davant una balena del Pacífic perduda al Mediterrani

Wally, una jove balena grisa perduda al Mediterrani a milers de quilòmetres del seu hàbitat natural (l’oceà Pacífic i l’Àrtic), es va deixar veure el cap de setmana en aigües de la costa catalana, davant Barcelona i Calafell. Els tècnics de fauna creuen que des que l’animal va entrar al Mediterrani busca desesperadament una sortida, i temen que no sobrevisqui.

La balena va ser albirada dissabte al migdia davant la desembocadura del riu Besòs i a la tarda es va desplaçar cap al sud. En el seu trajecte a la costa, va estar vigilada pels membres del servei de Fauna i Flora de la Generalitat. L’operació obeïa sobretot a la necessitat de protegir l’animal davant possibles col·lisions. Dues embarcacions (una de Bombers de Barcelona i una altra de Salvament Marítim) van estar preparades davant una eventual assistència a l’animal, tot i que la prioritat era que no entrés a les platges ni a les bocanes dels ports.

Wally té al voltant de dos anys i fa vuit metres de llarg, però la ràpida pèrdua de pes de l’animal preocupa, perquè no pot trobar els invertebrats que són la seva font d’aliment normal al Pacífic. “No sé com hauria estat el rescat de la balena si s’hagués quedat encallada, com semblava inicialment. No estem acostumats a treballar amb animals tan grossos i no ens hem trobat mai en una situació com aquesta”. Així s’expressa Guillem Figueras, membre de l’equip tècnic del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), que va gravar algunes imatges davant la desembocadura del riu Besòs, a Sant Adrià. “Teníem clar que el prioritari era no interferir en la seva ruta, evitar l’estrès, però és una situació totalment nova”, afegeix.

Després de diversos albiraments entre dijous i divendres a la Costa Brava i el Maresme, Wally va quedar aturada davant Sant Adrià de Besòs. Semblava que seria necessari rescatar o assistir l’animal, que deixava veure el llom, però va ser una falsa alarma. “La balena semblava encallada a la desembocadura, però després vam veure que estava reclinada sobre la sorra al tram final del riu”, diu Figueras. “Estava de cara, mirant el corrent del Besòs, abans de girar-se i continuar rumb cap al sud”, relata. “L’animal es veia feble; ha perdut pes, i no sabem quant pot aguantar”, afegeix.

La balena va continuar el rumb cap al sud, en un trajecte que Figueras entreveu ple de perills, ja que l’animal es mou a prop de la costa i es mostra còmode en zones sorrenques, de manera que la franja marítima, molt freqüentada, pot ser una cursa d’obstacles. “Ja veurem si arriba a Gibraltar; és una travessia molt complicada, en què pot topar amb embarcacions de tota mena, arts de pesca, palangres, velers i infraestructures”, explica el tècnic del CRAM.

Santiago Palazón, biòleg i tècnic del servei de Fauna i Flora de la Generalitat, apunta que el fet que passés un llarg període a la desembocadura del riu es podria deure que el flux d’aigua aporta nutrients i microorganismes de què s’alimenta la balena. “L’animal busca les sortides d’aigua dolça dels rius per recuperar forces”, explica Palazón. Ja va actuar d’aquesta manera al sud de França. “És un animal més prim del normal, tant que se li poden veure les vèrtebres”, afegeix Palazón.

La balena va ser observada per banyistes i la policia municipal entre Cunit i l’espigó del port de Segur de Calafell. Després es va allunyar i va deixar de ser vista, cosa que per Palazón “és un bon senyal”, una indicació que no està sent molestada.

Wally va entrar al Mediterrani a través de l’estret de Gibraltar i va seguir la costa marroquina abans de creuar a les costes italianes i arribar a França, on va ser observada a prop de la costa de Bormes-les-Mimosas.

Les balenes grises del Pacífic normalment migren al llarg de la costa oest dels Estats Units en direcció a l’Àrtic, però els biòlegs creuen que amb l’escalfament global es poden estar obrint noves rutes cap al nord.

La balena grisa (Eschrichtius robustus) habita la zona nord del Pacífic, i és un dels mamífers que fan una de les migracions més llargues. A les cristal·lines aigües àrtiques es nodreix de zooplàncton, fitoplàncton i petits invertebrats, on obté les reserves nutritives que li permetran tornar als tròpics per criar. No és la primera vegada que es detecta un d’aquests exemplars al Mediterrani; se’n va veure un el 2010, però és una observació extraordinària.

DESEMBOCADURA DEL BESÒS “Semblava encallada, però estava recolzada a la sorra al tram final del riu”

RUTA EQUIVOCADA “L’animal busca les sortides d’aigua dolça dels rius per recuperar forces”