La Vanguardia (Català-1ª edició)
Unes obres sepulten un mural de Josep Guinovart
La pintura, ubicada en una paret del vestíbul d’una finca de Barcelona, ha estat tapada durant una reforma de l’edifici
Un mural de l’artista Josep Guinovart ubicat en un vestíbul d’una finca d’habitatges de Barcelona ha estat tapat durant unes obres que es feien a l’immoble. La pintura representava un paisatge que servia de fons de l’escultura La sardana, del mateix artista, instal·lada a l’entrada de l’edifici del carrer Johann Sebastian Bach número 11, al barri de Sant Gervasi-Galvany.
Ara el mural està cobert amb una mena de pintura grisenca fosca, i en un lateral també se n’ha canviat el format original i al davant s’hi ha afegit un tros de paret. Si un s’hi acosta i mira amb atenció encara pot veure-hi a sota alguns traços de la pintura de Guinovart.
L’obra es va crear als anys cinquanta i està catalogada al llibre Guinovart: el arte en libertad, publicat als anys vuitanta pel poeta i crític d’art José Corredor-Matheos. El mural també apareix a Barcelona retro, de l’humorista, locutor i presentador Òscar Dalmau.
Maria Guinovart, la filla de l’artista i presidenta de la Fundació Espai Guinovart, encarregada de difondre el llegat del seu pare, denuncia que “s’ha sepultat” la pintura i estudia emprendre accions legals després s’assabentarse dels fets.
Maria Guinovart lamenta que la peça no estigui protegida i afegeix que treballen per buscar fórmules perquè en espais privats es declarin aquests elements com a bé cultural amb la idea que “els propietaris tinguin l’obligació de mantenir-los i les institucions de protegir-los”.
Alguns experts destaquen que el conjunt representa un exponent clar d’obra d’art immersiu de Guinovart, ja que combina diferents formats amb l’escultura i la pintura. Contestant a la pregunta de si l’obra seria recuperable, alguns restauradors consultats per aquest mitjà assenyalen que primer s’haurien de fer una sèrie de proves i, en el cas que fos possible, es tractaria d’una operació molt complicada.
L’escultura de La sardana, que actualment presenta un estat força deteriorat, sí que es preveu que sigui rehabilitada. La instal·lació, formada per vuit ballarins, està feta amb materials com el ferro, la fusta i el formigó.
Fa uns anys, un altre mural de Josep Guinovart que es va trobar al vestíbul d’un edifici d’habitatges al barri de la Barceloneta va patir una agressió. Al número 43 del passeig Joan de Borbó es va instal·lar sobre la pintura original una barana i una canaleta elèctrica, i es va fer una perforació per posar-hi el colze de la porta, tal com informava en un article publicat en aquest diari Lluís Permanyer. La denúncia es va fer pública el 2011 i cinc anys després l’obra en qüestió es va sotmetre a una profunda restauració.
En edificis residencials de Barcelona construïts entre els anys cinquanta i setanta, arquitectes i artistes van col·laborar estretament amb murals, mosaics i altres elements escultòrics instal·lats en vestíbuls i en altres zones comunes de finques d’habitatges, però si no estan protegits els propietaris els poden retirar.
En el cas de Josep Guinovart, la seva empremta encara és visible en diferents obres d’immobles
La peça dibuixada en un mur servia de fons per acompanyar una escultura que representa una sardana
de la capital catalana, alguns dels quals immobles projectats per l’arquitecte José Antonio Coderch.
Guinovart, mort el 2007 a l’edat de 80 anys, va ser un artista innovador i va fer servir una gran varietat de tècniques i estils en les seves creacions. Entre altres reconeixements va rebre el premi nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura el 1982, i el 1990, el mateix tipus de guardó d’aquesta disciplina lliurat per la Generalitat de Catalunya. El 1994 es va inaugurar el museu Fundació Espai Guinovart dedicat a la seva obra a la població lleidatana d’Agramunt, on va néixer la seva mare i va ser nomenat fill adoptiu.