La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amb l’aroma de ‘Downton Abbey’
En certa manera es pot definir Belgravia com una sèrie derivada o seqüela (per evitar l’spin-off de l’anglès) de Downton Abbey. Però no perquè hi aparegui cap dels protagonistes, ni tan sols perquè, malgrat que totes dues són un drama d’època, estiguin ambientades en els mateixos anys. Downton Abbey inclou les primeres dècades del segle XX, mentre que Belgravia es desenvolupa durant la primera meitat del segle XIX. La derivació vindria del to i l’estil, dels drames ambientats en l’alta societat britànica o d’algunes escenes que ens resulten familiars, com les converses del matrimoni protagonista just a l’hora de ficar-se al llit. I molt especialment per la banda sonora, composta en totes dues sèries per John Lunn i que ens fa la sensació que en qualsevol escena toparem amb algun membre de la família Crawley.
Les similituds entre aquestes dues sèries, que satisfaran els apassionats seguidors de Downton Abbey mentre esperen que es rodi la ja anunciada segona pel·lícula, no és cap coincidència. A part d’estar totes dues produïdes pel canal ITV britànic, al darrere hi tenen el mateix creador, l’escriptor i guionista Julian Fellowes, tot un expert en històries d’època ambientades a la Gran Bretanya i que aquesta vegada ha adaptat en una minisèrie de sis episodis la seva novel·la homònima.
Belgravia, amb un primer episodi que es va estrenar divendres a Movistar Series i que està disponible al servei per encàrrec de Movistar+, segueix el format fulletó d’època amb una història de secrets i mentides que busquen però no eviten que acabin saltant determinats escàndols en l’alta societat londinenca. En aquest cas, la història arrenca en un episodi històric real, la vigília de la batalla de Waterloo. La duquessa de Richmond organitza a Brussel·les un ball en honor al duc de Wellington, on assisteix gran part de l’aristocràcia europea, que té l’objectiu d’aixecar l’ànim davant els avanços de les tropes de Napoleó.
Els Trenchard, una família de nou-rics que comença a tenir contacte –tot i que de manera una mica acomplexada– amb les classes altes londinenques, accepten la invitació per assistir a la festa malgrat la incomoditat que representa que la seva filla i el nebot de la duquessa de Richmond hagin iniciat una relació amorosa que no és ben vista per cap de les dues famílies. La nit acabarà amb una tragèdia, i les conseqüències posaran de manifest el difícil encaix entre la noblesa i els nou-rics, aspecte que Fellowes potencia més a Belgravia en detriment de les relacions entre les classes aristocràtiques i el servei domèstic, que eren part essencial a Downton Abbey.