La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cada generació té les seves pantalles
Les dades demostren que els hàbits de consum audiovisual no s’hereten ni es reprodueixen amb el pas del temps
La relació dels joves i els adolescents d’avui amb la televisió és molt diferent de la que han mantingut fins ara els seus pares. A l’hora de divertir-se els videojocs són l’activitat preferida dels integrants de la Generació Z, és a dir, la dels que tenen entre 14 i 24 anys. Per a aquest col·lectiu el consum de pel·lícules, sèries i altres programes audiovisuals a través de les pantalles domèstiques ocupa el cinquè lloc, segons es desprèn de l’Enquesta de tendències de mitjans digitals del 2021 confeccionada per la multinacional Deloitte.
Nou de cada deu d’aquests joves i adolescents juguen als seus videojocs preferits cada dia, o almenys uns quants cops a la setmana. Després d’aquesta modalitat d’entreteniment, a la llista elaborada pels consultors hi apareixen l’audició de música, la navegació per internet i la participació en xarxes socials com ara YouTube, Instagram o TikTok. Pel que fa a la televisió, un reduït 10% dels enquestats pels tècnics de Deloitte admeten haver triat aquesta fórmula en primer lloc, per sobre de la resta d’opcions.
En canvi, per als altres grups de població aquesta pantalla continua sent la reina. Ho és per als boomers (amb un 39% de les respostes), per als membres de la Generació X (29%) i fins i tot per als millennials (18%). Com ha destacat el vicepresident de Deloitte, Kevin Westcott, els responsables de la indústria de Hollywood estan “molt amoïnats” per aquesta transformació, ja que intueixen que podria ser “permanent” i no pas una simple moda passatgera. Per aquesta raó les empreses de mitjans tradicionals haurien “d’oferir una gamma més àmplia” de produccions, afegeix aquest expert.
Ell, com molts altres analistes, reconeix que la pandèmia del coronavirus ha influït d’una manera determinant en el boom dels videojocs. Per aquest motiu, aquests especialistes consideren que la relaxació de les mesures per contenir l’avenç de la covid podria influir negativament en l’evolució. És a dir, si els ciutadans passen menys temps a casa, perquè la situació sanitària global millora i poden sortir i relacionar-se amb altres persones, s’estaran menys hores amb les consoles.
Jugadors de les generacions X, Y i Z han confessat que durant el confinament els videojocs en línia els van ajudar a evadir-se dels problemes que els angoixaven i també a connectar amb altres usuaris, una dimensió social que ha contribuït a enfortir aquest negoci tan lucratiu. Pràcticament la meitat d’aquests consumidors afirmen que els videojocs els han allunyat d’altres pantalles, sobretot les de l’ordinador i el televisor. Westcott afirma: “Els millennials no han adoptat els comportaments de les cohorts de més edat amb el pas dels anys, i res no indica que els centennials els adoptin més endavant”.
En mercats avançats com el nordamericà o l’europeu, la taxa d’abandonament dels serveis de transmissió de vídeo ha augmentat notablement l’últim any. En concret, les cancel·lacions d’aquests comptes s’han incrementat un 37% entre l’octubre del 2020 i el febrer del 2021, en comparació amb el 20% registrat
A l’hora de divertir-se, els videojocs són l’activitat preferida dels joves d’entre 14 i 24 anys
abans de la pandèmia. La pujada dels preus ha estat la principal causa adduïda per gairebé la meitat d’aquests clients descontents. Més d’un terç d’aquests navegants s’han mostrat decebuts pel contingut que se’ls oferia.
En un entorn tan complex com l’actual, un 55% dels enquestats per Deloitte asseguren que consumeixen regularment vídeo gratuït amb publicitat. Aproximadament la mateixa proporció d’espectadors se senten frustrats per haver de subscriure’s a diferents proveïdors audiovisuals per accedir al material que els interessa. Gairebé un 80% d’aquestes persones opinen que l’Administració hauria de fer alguna cosa més per regular la recopilació i l’ús de les seves dades per part de les companyies. No en va, un 45% dels 2.000 entrevistats per a l’estudi de Deloitte diuen que pagarien per les xarxes socials si aquestes no recopilessin la seva informació.