La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Dant, desterrat i estimat
Florència repassa en una mostra la tempestuosa relació del poeta i la ciutat
Ales mateixes sales del palau que Dante Alighieri primer freqüentava com a prior de Florència i on després va rebre dues terribles condemnes per corrupció el 1302, la segona a un exili permanent sota pena de mort, la capital toscana ara ret homenatge al pare de la llengua italiana. Ho fa amb una mostra excepcional que repassa la tempestuosa relació d’amor i odi amb el seu ciutadà més il·lustre.
En el marc de les commemoracions italianes pel 700è aniversari de la mort del summe poeta, el Museu Nacional del Bargello acull des d’avui l’exposició Onorevole i antico cittadino di Firenze (Honorable i antic ciutadà de Florència). La mostra pren el títol d’una expressió ja utilitzada per l’historiador i mercant Giovanni Villani a la Nuova cronica, escrita entre el 1322 i el 1348, una primera biografia sintètica que encarna l’esperit de reapropiació del Dant que regnava a la Florència de l’època.
El Dant va néixer el 1265 en una família adinerada de la República de Florència, i durant la vida adulta va entrar en política donant suport als güelfs blancs davant els negres, afins a un poder papal més important. Aquesta participació política en va precipitar l’exili –durant el qual va escriure la seva cèlebre obra–, fins que va morir per malària a Ravenna el 1321.
La ciutat es va penedir immediatament d’haver desterrat l’autor de la Comèdia, com demostren les múltiples còpies que van començar a circular després de la seva mort a Florència de l’obra dantesca, que es va convertir automàticament en un best-seller, exposades avui al Bargello. Pocs anys després de morir l’autor, l’obra es va tornar molt popular en una operació cultural que no té comparació en la història de la literatura italiana medieval. La Comèdia –l’adjectiu divina va arribar després a càrrec de Boccaccio– va ser divulgada a la ciutat de maneres molt diferents, amb manuscrits amb riques il·lustracions, d’altres amb una decoració estàndard –els més comuns–, però també còpies amb comentaris que estudiaven el monumental poema, escrit en el dialecte florentí del segle XIV i no en llatí.
“Avui sabem que la fascinació de què encara participem també la van experimentar els primers lectors, els antics ciutadans de Florència, que ens han deixat el poema i la memòria”, assenyala el professor de la Universitat de Florència Luca Azzetta, un dels comissaris de la mostra. Segons Azzetta, filòleg especialitzat en el Dant, hi ha dades
SIMBOLISME L’exposició té lloc al palau on va ser condemnat a l’exili, el 1302
L’ESCOLA DE GIOTTO Al Museu del Bargello també hi ha el primer retrat que se’n coneix
REAPROPIACIÓ Després que morís es van distribuir múltiples còpies de la ‘Divina Comèdia’ a la ciutat