La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llums d’Antiga garanteix un maig amb artistes referencials
Hathor Consort i Hana Blazíková obren demà el festival
L’Auditori de Barcelona revalida l’aposta pel seu Festival Llums d’Antiga fora de les seves sales. En aquesta tercera edició que comença demà (fins al dia 21 de maig), reuneix conjunts locals i internacionals, especialitzats en interpretació amb criteris historicistes, que en cinc propostes diferents faran llum sobre partitures oblidades o poc habituals als grans auditoris. I ho faran en el seu hàbitat natural: la capella de Santa Àgata i el monestir de Sant Pau del Camp.
“La novetat destacable és que se celebra al maig, en plena primavera, i això ha vingut per quedar-se”, adverteix el director de l’equipament, Robert Brufau, conscient que aquests espais històrics no són amics de l’hivern. El festival es veu travessat per l’eix temàtic de la temporada de L’Auditori, la creació, de manera que es faci justícia amb creacions anònimes i desconegudes del repertori occidental del renaixement i el barroc. “I quina absència més flagrant hi pot haver que la de les compositores del passat, oblidades per un cànon que les ha silenciades sistemàticament al llarg de la història”, afegeix Brufau. En aquest sentit es rescatarà obra de Francesca Caccini, Isabella Leonarda, Claudia Sessa, Barbara Strozzi o Elisabeth Jacquet de la Guerre.
El focus també es posarà en el patrimoni local tardomedieval i barroc amb autors del polifonisme ibèric com Cererols, Joan March, Anselm Farrer i la interpretació de la Missa de Barcelona.
Inaugurarà el certamen el conjunt de violes de gamba Hathor Consort, capitanejat per una de les artistes més inquietes respecte a la investigació en la literatura per a instruments antics. Es tracta de Romina Lischka, a qui L’Auditori va descobrir fa una dècada en el cicle ECHO Rising Star. La soprano Hana Blazíková corona l’actuació d’aquest ensemble (una veu que treballa amb Masaaki Suzuki, Philippe Herreweghe, Ton Koopman, Christina Pluhar, Jordi Savall o Václav Luks).
Una altra de les cites destacades serà la de Qvinta Essençia, amb la soprano Roberta Invernizzi, un ensemble vocal espanyol referencial en la polifonia del renaixement, amb una veu també icònica de la música barroca. I a més de l’Ensemble Gilles Binchois, que interpretarà la Missa de Barcelona, hi haurà Nevermind, un d’aquests ensembles de talent jove i desacomplexat que ha donat ara la música antiga més popular, tots ells parisencs i amb un programa de la música de la cort de Lluís XIV. Tancarà el Cor Cererols, exemple de la bona salut del món coral català, amb obres de Cererols i dels mestres de capella de l’escola montserratina. Els dos últims concerts s’oferiran també en directe per L’Auditori Digital des de la capella de Santa Àgata. Els aforaments continuaran al 50%.
Robert Gerhard i Rebecca Clarke
Intèrprets: Marina Obiols (viola) i Miquel Villalba (piano)
Lloc i data: Casa Bartomeu (7/V/2021)
Són diversos els vessants que coincideixen en aquest recital de dos magnífics intèrprets catalans: l’excel·lent violista Mariona Obiols –consistència, claredat, tècnica i fraseig sensible– i el reconegut pianista Miquel Villalba, que a la seva qualitat aquesta vegada hi ha afegit el fet d’haver recuperat per a la seva edició per a Ficta la Sonata per a viola i piano (1948) de Robert Gerhard, perduda durant anys i ingressada recentment a la Biblioteca de la Universitat de Cambridge, on guarden l’arxiu del compositor, que es completa amb el centre dedicat a la seva figura a Valls. A propòsit d’això, no es podria disposar alhora a Valls i a Cambridge dels dos arxius ben digitalitzats i catalogats? Es gasten diners en tantes coses inútils... Caldria una Política Cultural –amb majúscules– per evitar que el patrimoni es desgasti; tenim dos museus molt importants al món en la grisor, i si continués, la llista seria llarga...
Obiols i Villalba van tocar aquesta sonata per primer cop –després de l’estrena per Gerhard i la violista Mines el 1950 a Londres– al març a Granollers i ara a Can Bartomeu, una casa de la música, a la sala dels olis d’Antoni Vila Arrufat, lloc habitual de la sèrie de concerts que promou ara amb entusiasme Josep Maria Busquets i que aplega un públic que té el privilegi de gaudir de la proximitat de l’intèrpret com a casa. Per aquests recitals passen noms importants, joves músics que aquests dies fins i tot ja sentim al Palau. Sobre aquesta casa ja n’hem parlat algun copen en aquestes pàgines: des d’allà l’enginyer i melòman Josep Bartomeu va animar l’austera vida musical de Barcelona amb òpera, concerts al seu Jardí dels Tarongers poblat d’art i natura, i que fins i tot amb gosadia va programar els anys 1953-1954 una temporada Schönberg i la seva escola i, naturalment, música de Gerhard, llavors exiliat i considerat suís per Joaquín Rodrigo. Doncs en aquesta casa –que va arribar a acollir el Concert per a piano i cordes de Gerhard interpretat per Jaume Padrós amb Jacques Bodmer al podi– va tornar a sonar ara la música del català de Valls que els anglesos –com els francesos amb Picasso– consideren seu. En realitat va ser a Cambridge on va recuperar la seva vida en temps de la dictadura de Franco.
Els cinc concerts se celebraran a la capella de Santa Àgata i al monestir de Sant Pau del Camp