La Vanguardia (Català-1ª edició)
Van der Hoorn burla Sagan i s’endú la grossa
Victòria sorpresa del ciclista neerlandès malgrat la persecució dels velocistes
Es diu Taco van der Hoorn, és de Rotterdam, té 27 anys i en la tercera etapa del Giro d’Itàlia 2021 va aconseguir la victòria de la seva carrera. Tot un especialista en fugues, gairebé sempre sense èxit, aquesta vegada Van der Hoorn es va endur la grossa. Tota l’estratègia i els esforços del Bora per anar eliminant rivals i presentar-li a Peter Sagan un esprint amb safata de plata van ser vans. Els va faltar un petit detall: caçar el valent Van der Hoorn, escapat (amb altres companys) des de la sortida, últim supervivent de la fuga i finalment guanyador amb 4 segons d’avantatge. Es posava la mà a la boca, somreia àmpliament i cridava com un possés. La victòria de la seva carrera esportiva.
“És molt difícil que jo aconsegueixi victòries”, reconeixia davant la premsa italiana. “No soc ràpid en les arribades, no soc bo a la muntanya... No ho tinc gens fàcil”. Corria al Jumbo, però aquest 2021 ha reduït les seves aspiracions passant a l’Intermarché. Entre les seves escadusseres victòries, una etapa del BinckBank Tour el 2018. Escapat, esclar. Aquest any, una fuga de 270 quilòmetres a la MilàSanremo. Sense èxit, esclar. Ahir, per fi, la glòria inesperada. “No m’ho esperava, la veritat. Si m’ho diuen al matí... En totes les fugues hi ha una possibilitat, en una jornada com aquesta potser era tan sols d’un 0,5%, però sempre hi ha un marge de victòria”, analitzava satisfet de la seva proesa.
Van der Hoorn es va ficar en l’escapada de sortida, amb set col·legues més amb tanta ànsia de glòria com ell. Van anar caient un rere l’altre, sobretot arran de la pressió del Bora, que volia eliminar com més rivals millor. Però Van der Hoorn no es va donar per vençut. Una vegada superada la pujada a Guarene (curta però amb una rampa final a un 15%), a 9 quilòmetres de la meta ja només quedava ell. Encara tenia uns 40 segons. A dos de meta, en conservava uns 20. Ni els dos rivals sortits en contraatac, Ciccone i Gallopin, havien pogut enxampar-lo. El grup gran s’acostava, el podia sentir a l’esquena com un búfal que esbufega. Va aguantar, va donar una última ullada enrere i va veure que l’etapa era seva. Increïble. Sobretot per a Sagan, Viviani i Gaviria, els millors velocistes del grup principal. Burlats per menys de cent metres.
Filippo Ganna, líder un dia més, va revelar un detall significatiu: “A les rampes del 15% he vist Evenepoel amb el plat gros. He de felicitar algú com ell, jove i capaç de fer això”. Tots avisats.