Un fons de recuperació permanent

L’única manera de superar l’oposició dels països frugals a la creació del fons de recuperació europeu va ser amb el compromís que era una opció extraordinària que s’aplicaria una sola vegada. I així va quedar escrit. Tot i això, ahir la Comissió Europa va obrir la possibilitat que el fons pogués convertir-se en un mecanisme permanent si demostrava la seva eficàcia a l’hora de potenciar la recuperació econòmica. És a dir, que, si funciona, s’obriria una via perquè aquesta emissió de deute conjunt tingués continuïtat. “Quant més èxit tinguem en l’aplicació d’aquesta facilitat, més marge hi haurà per debatre la seva conversió en un instrument permanent, probablement de la mateixa naturalesa”, va dir el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va insistir en la mateixa idea. El fons ja tindrà “conseqüències permanents als mercats financers perquè tenim aquest deute europeu que haurà de ser pagat en els propers 30 anys”, va dir Gentiloni, i va afegir que “en el futur, si l’instrument funciona i ens posem d’acord en els nous recursos per pagar el deute comú, crec que podrem tenir un debat a fons sobre més iniciatives”. Uns plantejaments de futur que qüestionen un tabú, un fons permanent, però, mentrestant, respecte al present, dels 14 plans de recuperació presentats, Brussel·les preveu aprovar els primers en la segona meitat de juny, perquè després passin al Consell de Ministres per al vistiplau definitiu. Si tot va bé, els primers fons podrien desemborsar-se el mes de juliol. / Jaume Masdeu

(de 65 o més anys)

O

N

D