La Vanguardia (Català-1ª edició)
La covid enfonsa els ingressos dels joves quatre cops més que els de la resta
Només els més grans de 65 anys van augmentar recursos, diu CaixaBank Research
FONT:
El Jordan té 29 anys i està a l’atur temporal (ERTO), ara del 50%, però va arribar a ser del 100%. Els seus ingressos mensuals en una subcontracta de neteja de Port Aventura van passar d’uns 1.300 euros a prop de 400 amb l’expedient. “I encara ens deuen diners del SEPE per un error”, lamenta.
El seu cas no és una excepció. De mitjana els joves (ciutadans de 18 a 29 anys) van tenir una caiguda dels ingressos en la part més dura del confinament quatre vegades superior a la dels adults (persones de 30 a 64 anys). Els sènior (més de 65 anys) van aconseguir creixements gràcies a la revalorització de les pensions. Són dades de CaixaBank Research amb informacions reals dels seus clients (tenen una quota de mercat de prop del 25% en la majoria de productes).
Encara que el Jordan sí que va tenir dret a l’atur, la majoria dels joves no disposaven de la cotització necessària per poder rebre una prestació pública. “Els joves solen tenir una precarietat laboral més gran i els que estan en actiu solen tenir més contractes temporals” i en sectors com el turisme, diu Josep Mestres, economista de CaixaBank Research.
En el moment més dur de la pandèmia, a l’abril, els ingressos dels joves van caure més del 20% mentre que els dels adults ho van fer poc més del 5% en termes interanuals. A final de l’any 2020, els adults gairebé van recuperar el seu nivell d’ingressos (de mitjana perden un 2%), davant el descens del 8,1% dels joves.
Mestres creu que no es cronificarà aquesta situació per als joves, si bé plou sobre mullat per al col·lectiu. A l’informe de CaixaBank Research es fa referència a un estudi de Samuel Bentolila en què s’assegura que “els ingressos salarials mensuals mitjans, en termes reals, dels joves que el 2019 tenien entre 18 i 20 anys eren un 50% inferiors als que tenien els joves del 1980”. Si es pren el col·lectiu de persones d’entre 30 i 34 anys, el retrocés és del 26%.
“El motiu d’aquestes caigudes no és una disminució del salari per hora treballada, sinó la caiguda dels ingressos salarials mensuals per la menor durada dels contractes i per l’augment de l’ocupació a temps parcial”, aclareix l’informe.
Josep Mestres avisa que la situació més preocupant és la del col·lectiu dels 30 a 34 anys, ja que haurien d’haver tingut ja la seva primera experiència plena al mercat laboral i el diferencial salarial a la baixa és evident. Per això cada vegada s’endarrereix més l’edat d’emancipació.
La UGT va avisar en un informe recent que l’any passat, per primera vegada des del 2007, quan va esclatar l’anterior crisi econòmica, el percentatge d’emancipació dels joves va caure per sota del 20%. Només el 18,6% van poder anarse’n de la llar materna.
A l’informe s’analitzen també els hàbits de consum dels diferents grups d’edat durant la pandèmia. Eduard Llorens, economista de CaixaBank Research, crida l’atenció sobre “la rigidesa en el comportament dels col·lectius de més edat”. Llorens afegeix que es va accelerar el consum en el comerç electrònic per part dels joves i els adults, mentre que en el cas dels sèniors quan la pandèmia ho va permetre van tornar a les compres físiques.
Aquest efecte s’aprecia, per exemple, en el comportament de les retirades d’efectiu en caixers. L’abril de l’any passat, els més grans de 65 anys van retirar de mitjana un 40% menys de bitllets que el mateix mes de l’any anterior. Però a partir del mes de juny, aquest grup d’edat va tornar ràpidament a retirar el mateix volum d’efectiu que un any abans.
El jovent d’avui cobra la meitat que el dels anys 80 per la menor durada dels contractes