Sense pla B com el 2017

El bloqueig en què està immersa avui la política catalana recorda bastant el viscut el 2017 quan les dues principals forces independentistes, aleshores el PDECat i ERC, es marcaven mútuament i jugaven amb l’amenaça de convocar eleccions anticipades. El tacticisme els va jugar una mala passada i van acabar precipitant una declaració d’independència que no tenien ni ben desenvolupada, ni molt menys planificada. El que va venir després ja és sabut: supressió de l’autonomia, fuga i detenció dels líders independentistes, i un llarg etcètera fins al dia d’avui. En aquell moment, no hi havia pla B.

Avui, quatre anys després, els protagonistes són els mateixos, per bé que el PDECat s’hagi transformat en Junts. Les dues formacions continuen pugnant pel lideratge de l’independentisme i el nivell de desconfiança mútua està molt més desenvolupat. El que estem vivint aquests dies és un déjà-vu .Siel novembre del 17 va acabar en una DUI aprovada amb més preocupació que glòria, actualment pot acabar en unes eleccions anticipades que, en teoria, ningú no vol, però que no es podran evitar com a conseqüència del condicionants del calendari.

Esquerra confia en la paraula donada pel dirigent de Junts Jordi Sànchez, qui en una ja famosa entrevista concedida a La Vanguardia assegurava que, si no s’arribava a un acord, el seu partit facilitaria la investidura de Pere Aragonès. Avui ja no es veu tan clar perquè la majoria d’alts càrrecs de Junts no volen anar a l’oposició i regalar el govern a Esquerra. Abans, prefereixen que hi hagi eleccions. Serien uns comicis que no beneficiaran ningú, com bé explica avui al nostre diari l’exconseller Andreu Mas-Colell, en un article que recomanem vivament. És un immens disbarat que pot provocar que el 13 de juliol, després de votar, ens trobessim en una situació de bloqueig idèntica a la que vivim avui.

Encara queda temps per evitar-ho però estem abocats a un avanç electoral. I el que és pitjor, davant una sorprenent passivitat de la societat catalana en general. No sembla que li importi a ningú.