La Vanguardia (Català-1ª edició)
El canceller d’Àustria, investigat per presumpte fals testimoni
El canceller d’Àustria, Sebastian Kurz, està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció per presumpte fals testimoni davant la comissió parlamentària dedicada a l’escàndol conegut com a Eivissagate, que el maig del 2019 va conduir a la caiguda de l’anterior govern de coalició del líder conservador amb la ultradreta. El canceller va confirmar ahir, en una breu compareixença davant la premsa a Viena, l’obertura d’una investigació preliminar contra ell i el seu cap de gabinet, Bernhard Bonelli, en relació amb una de les diverses ramificacions de l’afer.
Arran d’una denúncia de l’oposició socialdemòcrata i liberal, la Fiscalia de Delictes Econòmics i Corrupció (WKStA) sospita que Kurz i Bonelli van fer declaracions falses a l’esmentada comissió parlamentària. “Em vaig esforçar sempre, i durant hores, a contestar a totes les preguntes el millor possible, dins del que podia recordar, i d’acord amb la veritat –va assegurar ahir Kurz–, malgrat que es tracta de temes de fa anys i no tenen a veure amb els temes principals de la meva activitat com a cap de Govern”.
Kurz va descartar que el cas pugui conduir-lo a dimitir, i es va declarar disposat “amb molt de gust” a ser interrogat pel jutge. Va admetre que la WKStA en algun moment podria presentar una denúncia penal contra ell, però que, si això passa, “no tindrà cap conseqüència”.
Entre altres derivades de l’escàndol, la comissió parlamentària examina si determinats nomenaments de càrrecs en empreses públiques es van fer correctament. En concret, la comissió estudia la designació el 2019 de Thomas Schmid
La Fiscalia sospita que el conservador Kurz va amagar correus a la comissió parlamentària dedicada a l’Eivissagate
–amic i assessor de Kurz– com a director executiu de la societat ÖBAG, que gestiona les participacions d’Àustria en empreses, inclosa la petroliera OMV. Els missatges de text analitzats per la comissió mostren Kurz dient-li a Schmid, abans de la data del nomenament, que tindria “tot el que volgués”. Segons mitjans austríacs, la Fiscalia assumeix que, quan la comissió va demanar de veure els seus correus electrònics, Kurz va amagar l’existència d’una de les tres adreces d’e-mail que utilitzava llavors.
L’Eivissagate rep aquest sobrenom en al·lusió al comprometedor vídeo filmat amb càmera oculta en una vil·la d’aquesta illa balear l’estiu del 2017, que va sortir a la llum fa dos anys. En el vídeo, el llavors líder del partit ultradretà FPÖ, HeinzChristian Strache –que més tard en aquest mateix 2017 es convertiria en soci de govern de Kurz–, mostrava disposició davant una suposada oligarca russa per a la venda de participacions en empreses estatals a canvi de favors polítics. El cas va provocar la caiguda del govern i la convocatòria de noves eleccions, que es van celebrar el 2019, i de les quals va sorgir l’actual Executiu de conservadors i verds.