Justícia per al vol AF447

Airbus i Air France aniran a judici per la catàstrofe aèria de juny del 2009 sobre l’Atlàntic

Els desastres aeris solen ocupar portades el dia que succeeixen, però aviat cauen en l’oblit. En la voràgine informativa quotidiana, el dol de centenars de famílies deixa de ser notícia. Noves calamitats tapen les anteriors. En el cas del vol AF447, en què van perdre la vida 228 persones, la tragèdia sí que ha tornat al primer pla, gairebé dotze anys després, per la decisió del Tribunal d’Apel·lacions de París de portar a judici Air France i Airbus com presumptes autors d’“homicidis involuntaris”.

L’accident de l’1 de juny del 2009 va ser molt inusual. Va causar commoció que un avió modern i d’una companyia capdavantera occidental caigués mentre travessava l’Atlàntic a velocitat de creuer. Feia la ruta entre Rio de Janeiro i París. Descartat un atemptat terrorista, durant molt de temps hi va haver un gran misteri sobre les causes. L’Airbus A330-200 va desaparèixer quan feia unes tres hores i mitja que s’havia enlairat, en plena nit i amb el pilot automàtic connectat. Es va saber que l’avió havia entrat a la zona de convergència intertropical, amb fortes turbulències, però això no ha de ser un problema més enllà de la incomoditat temporal per als passatgers i a tripulació.

En el vol AF447 hi anaven persones de 32 nacionalitats. Els més nombrosos eren els francesos i els brasilers. Dos passatgers eren espanyols: Andrés Suárez Montes, un enginyer sevillà, de 38 anys, i la catalana Anna Negra Barrabeig, de 27 anys. Aquesta última, resident a Dubai, tornava del viatge de noces. El seu marit, madrileny, es va salvar perquè va volar un dia abans a l’emirat del Golf, per feina. Ella pretenia anar a Barcelona després de fer escala a París.

Van passar dos anys d’incertesa fins que un robot submarí va trobar les restes de la cabina de l’Airbus sinistrat i les dues caixes negres de l’aparell, a gairebé 4.000 metres de profunditat, en el fons de l’oceà.

El registre del vol va mostrar que el desencadenant principal de l’accident van ser les sondes que mesuren la velocitat. Es van congelar durant un curt període de temps, encara que suficient perquè donessin una informació errònia als dos pilots auxiliars –el comandant s’havia retirat a descansar–, que no van saber reaccionar bé. L’avió va perdre bruscament velocitat i va entrar en un angle perillós de descens. Van ser gairebé quatre minuts dramàtics, d’incredulitat i impotència, abans de l’impacte amb l’aigua. El comandant es va incorporar a la cabina al veure que les coses anaven malament, però ja no hi va haver temps de controlar l’avió i evitarne la caiguda.

El 2019, després d’una llarga batalla legal, els jutges que van instruir el cas van sobreseure la causa contra el fabricant, Airbus, i contra Air France. Van considerar que l’accident va ser la conseqüència d’una concatenació de fets que mai abans no s’havien produït, una fallada tècnica i la consegüent desorientació dels pilots. A l’associació de familiars de les víctimes i als sindicats de pilots no els va convèncer l’exoneració de les companyies. Les veien responsables d’haver infravalorat els problemes a les sondes –que eren coneguts– i de no haver ensinistrat bé els pilots per saber reaccionar adequadament. El Tribunal d’Apel·lacions els ha donat ara la raó, encara que tant Airbus com Air France van anunciar ahir mateix un recurs davant el Tribunal de Cassació –equivalent al Suprem– perquè anul·li el nou judici.

“Per a nosaltres avui és una satisfacció”, va declarar a La Vanguardia Danièle Lamy, presidenta de l’associació de familiars de víctimes d’aquest accident, encara que continua escèptica perquè tem la decisió del Tribunal de Cassació. “En el desè aniversari, l’1 de juny del 2019, vam prometre a tots els familiars de víctimes i dels desapareguts (en falten per identificar més de quaranta) que aniríem fins al final per aconseguir un procés i que la seva memòria fos justament honrada”, va dir. Lamy va perdre el seu fill petit, que estava a punt de complir 38 anys.

Cada primer de juny –tret del passat, per culpa de la pandèmia– les famílies es reuneixen davant el memorial que es va aixecar al cementiri parisenc de PèreLachaise, una rèplica exacta del que hi ha a Rio de Janeiro. Un judici aportarà més llum per suportar potser millor el dolor per unes pèrdues que res no podrà compensar.

L’avió, que volava de Rio de Janeiro a París amb 228 persones a bord, va caure a l’oceà

AFP