L’OCDE i València

Una setmana després de les importants eleccions a la Comunitat de Madrid, han aflorat dues notícies, de substància molt diferent, que baixen pels rius Túria i Manzanares. Es tracta d’un informe i d’una dada estadística.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) aconsella a Espanya “una millor coordinació entre les regions per evitar grans diferències en els impostos sobre l’herència o patrimoni que puguin promoure migració” [canvis de residència d’unes regions a unes altres]. En poques paraules, l’OCDE, organisme fundat el 1961 per tutelar la gestió i el creixement de les economies occidentals, dona suport a la proposta del Govern espanyol de procedir a una harmonització dels tributs autonòmics. La qüestió afecta principalment la Comunitat de Madrid, que els últims anys ha decidit multiplicar els efectes benèfics de la capitalitat amb una fiscalitat molt atractiva per a les rendes altes de tot Espanya, amb el consegüent efecte aspirador.

La dada estadística rellevant es refereix a la Comunitat Valenciana. Els últims indicadors confirmen que en terres valencianes hi ha en aquests moments la incidència més baixa de la covid a Espanya: 33 casos per cada 100.000 habitants. (377 casos al País Basc, 279 a Madrid, 216 a Catalunya.) Es tracta d’un dels índexs més baixos de tot Europa en aquests moments, si exceptuem les regions més septentrionals de Noruega i Finlàndia, pràcticament despoblades.

Les dades sanitàries no sempre han estat tan favorables a la Comunitat Valenciana. Després d’una notable feina de contenció durant la primera onada de l’epidèmia, la situació va empitjorar molt a finals de gener, i València va presentar els pitjors índexs de tot el país.Van ser setmanes molt difícils. Una disciplinada reacció social va aconseguir aplanar la corba, fins a arribar a les xifres actuals, que coincideixen amb un òptim ritme de vacunació. Sens dubte, es deuen haver comès errors, però la nota distintiva de la societat valenciana ha estat el consens: la primacia dels acords sobre la demagògia. Prioritat per a la salut pública, concertació social i una tensió política bastant controlada.

Es pot parlar d’un “model valencià” de la gestió de l’epidèmia. Imaginem-nos que les dades de València les tinguessin avui Madrid o Catalunya. No hi hauria prou trompetes.

El Túria s’ha creuat amb el Manzanares. L’autonomia que avui presenta el millor certificat sanitari és la que ha denunciat amb més energia els últims mesos el singular estatus fiscal de Madrid, i ha exigit al Govern central una regulació que impedeixi pràctiques de competència deslleial. Mentre la Catalunya independentista es perdia sense remei a l’interior del seu laberint, els autonomistes valencians plantejaven la qüestió en termes reformistes, és a dir, d’una manera veritablement incisiva.

Els valencians han posat el dit a la nafra i els grups dirigents de Madrid, sempre en estat d’alerta, han reaccionat de manera contundent, mitjançant la formació d’una àmplia coalició social i mediàtica que acaba de donar un bon cop de puny al tauler electoral. No oblidem que la qüestió fiscal ha estat una de les claus principals del 4-M.

Una regió de les Espanyes presenta els índexs de contagi més baixos d’Europa i la notícia amb prou feines es destaca als grans titulars. La política sempre és una qüestió de focus. La política és una lluita constant entre tècnics d’il·luminació.

La Comunitat Valenciana és en aquests moments la regió europea amb menys contagis