La Vanguardia (Català-1ª edició)
Iglesias es talla la cua
L’exvicepresident renuncia al seu pentinat característic, símbol de la seva trajectòria
L’exvicepresident Pablo Iglesias s’ha tallat la cua, en sentit literal i també en el figurat de l’expressió castellana cortarse la coleta . La metàfora taurina s’ha fet material i la seva sortida de la política institucional i orgànica ha vingut acompanyada d’un ritual gairebé ancestral que posa fi a una imatge que ha estat tot un símbol de la política espanyola dels últims cinc anys: els seus emblemàtics cabells llargs, lligats durant anys en una cua i, a partir del 2020, en un monyo.
La voluntat de recuperar l’activitat com a docent i el possible retorn a mitjà termini al periodisme crític, anunciats en una entrevista a La Vanguardia el mes passat, han suposat també un canvi d’imatge i, en cert sentit, de la identitat pública que l’exlíder de Podem havia construït, expressió eloqüent del final del bipartidisme.
Iglesias havia planificat el tancament de la seva carrera política, la sortida del Govern de coalició, en primer terme, i la posterior dimissió de totes les responsabilitats institucionals i de partit, després de constatar la severa derrota de les esquerres a Madrid, inscrites en un relat precís del que els narratòlegs anomenen una “mort en control”, així que el canvi d’imatge i la renúncia a una cua que lluïa des de l’adolescència té també un sentit narratiu i simbòlic perfectament conscient.
Malgrat l’acceleració dels esdeveniments, per la imprevista convocatòria electoral madrilenya i per la duresa de la derrota infligida per Isabel Díaz Ayuso al conjunt de les forces progressistes, Iglesias havia començat a pensar a deixar la política des de la mateixa entrada al Govern central. Ja el 2019 va assumir les dues cites electorals, després del cisma del seu partit al gener, com el curs final de la seva trajectòria política, convertit en l’enemic públic número u de les dretes i també d’un important sector del socialisme. Fins i tot en la negociació del juliol del 2019, quan va oferir a Pedro Sánchez el seu cap a canvi de la integració d’Unides Podem en un govern de coalició, ho va fer pensant a iniciar una retirada gradual de la política activa. El fracàs de la negociació, la repetició electoral del novembre i, finalment, l’acord de coalició amb el PSOE el va portar a postergar la decisió. Però al congrés del partit del 2020 ja va anunciar que no repetiria com a secretari general.
La qüestió del look de Pablo Iglesias i fins i tot la conveniència que es tallés la cua ja van ser discutits, dins i fora de Podem, immediatament després de les eleccions europees del 2014 i abans de presentar-se a les generals del 2015, però Iglesias va preferir llavors mantenir la seva emblemàtica imatge en lloc d’oferir una aparença més solemne i domesticada, com algun sector del partit preferia. La qüestió va tornar a suscitarse en ocasió de l’entrada al Govern de coalició en qualitat de vicepresident segon, però tampoc llavors el debat no va prosperar.
L’any passat Iglesias va comentar a la gent més pròxima el desig de tallar-se la cua, per comoditat
–i potser també per tedi del seu propi personatge públic–, però al final i davant les resistències dels seus col·laboradors més propers, que continuaven veient-hi un símbol de la irrupció de Podem en la política espanyola, va optar per una decisió de compromís: canviar la cua per un recollit.
La sortida definitiva de la política era, doncs, l’ocasió perfecta per renunciar a un pentinat que s’havia convertit en un símbol tant per als seus votants com per als seus adversaris polítics i detractors, que han fet durant aquests anys tota mena de caricatures i injúries basades en la seva aparença física.
La ritualització de la tallada de cabells com a símbol del pas a una etapa diferent és una constant en la narrativa, des de la cabellera que dona força a Samsó, en la tradició hebrea, fins al tall de cua dels matadors quan abandonen el toreig. I per descomptat té el reflex en la narrativa de ficció de la qual Iglesias és un exhaustiu coneixedor. Així, els aprenents de jedi a Star Wars, coneguts amb l’apel·latiu de padawan, porten una cua que no poden tallar-se fins que completen la seva formació i accedeixen al grau de cavallers jedi. La cerimònia de la tallada de cabells –també present a ,en aquest cas com a signe d’ascetisme i funció higiènica– sanciona en la tradició cultural tant el trànsit a l’edat adulta com el final d’una carrera professional. És probable que en aquest cas hi hagi també una pulsió assassina i alliberadora. De l’Iglesias civil a l’Iglesias públic. El professor, oficiant un funeral viking pel vicepresident.
Ja fora de la política, és probable que en el ritual hi hagi una pulsió assassina, del professor al vicepresident