Segona dosi

Té la seva gràcia que els antisistema de la CUP diguin irresponsables als seus companys de viatge independentista. Potser els cupaires no són el que eren, però la irresponsabilitat continua sent un acte basat en la insensatesa, la temeritat i la inconsciència. Els polítics contemporanis acostumen a enfrontar-se als problemes col·lectius com si fossin la responsabilitat d’altres. I tornar a les urnes el 13 de juliol, com si es tractés d’una segona dosi, resulta inacceptable. I segurament provocarà reacció. Però el cert és que JxCat i ERC no volen ni veure’s les cares, fins al punt que, en lloc d’asseure’s al voltant d’una taula al Parlament, prefereixen una reunió telemàtica, com va passar dimarts. I és que quan dos no se suporten, com més lluny millor. Són tants els greuges que acumulen entre ells, que aviat abandonaran els missatges de WhatsApp per tornar als coloms missatgers a fi de comunicar-se.

Falten tan sols dotze dies perquè es compleixi el termini fixat perquè es convoquin automàticament eleccions,

Unes noves eleccions catalanes no arreglarien res, ni les entendria ningú

en cas que no s’arribi a un acord. La diputada de la CUP Laia Estrada va dir tres frases carregades de seny al Parlament: la solució no vindrà amb noves eleccions, els partits no s’ho poden permetre i els ciutadans no s’ho mereixen. Se’n podria afegir una quarta: ERC i JxCat ens hauran de dir quines aliances electorals estan disposats a dur a terme l’endemà, perquè se suposa que els uns i els altres no ens tornaran a portar a les urnes per intentar insistir en la mateixa fórmula fracassada.

L’últim govern català de postconvergents i republicans no ha funcionat, entre altres raons per les desconfiances i deslleialtats dels socis. Però els desacords venen d’abans i segurament van augmentar després de les tensions de la vigília de la declaració d’independència del 27-O. Així que entestar-se a repetir el mateix esquema de govern, encara que amb president d’ERC, no ofereix gaires garanties. El que urgeix és pactar un govern que prioritzi l’economia davant l’arribada dels fons europeus i mantingui la interlocució amb el Govern d’Espanya per sortir de la crisi. Gabriel Rufián ha dit en les últimes hores, responent a Jaume Asens, que ERC no abarateix els seus somnis. Ningú no els demana que els rebaixin, però els somnis no poden substituir la realitat. I la realitat demana pragmatisme, no fos cas que els somnis es convertissin en malsons.