Res de nou sota el sol

Al’estat mexicà de Tlaxcala hi ha convocatòria d’eleccions per renovar diversos càrrecs públics. Un dels partits que hi opten és Fuerza por México, considerat de centreesquerra i progressista. Té una bandera rosa. Doncs bé, Fuerza por México ha presentat a les eleccions divuit candidats, tots homes. Com era previsible, les autoritats electorals els han notificat que les lleis mexicanes exigeixen que hi hagi paritat entre homes i dones, i que, per tant, un 100% de candidats mascles és del tot inadmissible.

El partit hi ha reflexionat i ha pres una decisió ràpida. Tots divuit candidats han decidit autodeterminar-se com a dones. Autodeterminar-se és el verb crucial en aquests casos. El consell general de l’Institut Tlaxcalteca d’Eleccions ha acceptat el canvi, de manera que, ara, superen de sobres les exigències paritàries: el 100% dels seus candidats són dones! Problema solucionat. Segons els membres del consell general, el canvi és del tot legal perquè en cap cas no es pot qüestionar la lliure autodeterminació de gènere de les persones. Tant si vas néixer dona i ara et consideres home com si vas néixer home i et consideres dona, ningú no té autoritat per negar-te aquest dret.

A mig món la situació és més o menys semblant, encara que a bona part del moviment feminista no li faci cap gràcia. Al Regne d’Espanya, des del 2007 la llei permet canviar el nom

‘Autodeterminar-se’ és el verb crucial en aquests casos (i no parlem de política)

i el sexe al DNI sense necessitat d’operar-te els genitals. Molta gent retrògrada ho troba una barbaritat, però cal recordar que va ser al si de la mateixa Església catòlica on hi va haver una de les primeres mostres d’aquesta estratègia, el de la gloriosa i revolucionària papessa Joana. Nascuda al segle IX –son pare era monjo–, va créixer en un ambient de religiositat i erudició. Ajudada per sa mare i autodefinint-se per sota el nas com a home, va poder estudiar, un fet vetat a les dones d’aquella època. Va aprendre grec, la qual cosa li va permetre llegir la Bíblia i, amb el temps, introduir-se a la cúria romana. Va ser així com va arribar a Papa. Van descobrir l’engany un dia que, en plena processó, li va sobrevenir el part (tenia el costum de copular amb l’ambaixador Lambert de Saxònia). La plebs, indignada, la va lapidar. Des d’aleshores, a Roma, cada cop que triaven Papa, abans de proclamar qui havien escollit, el feien seure en una cadira foradada, un eclesiàstic d’alt rang li palpava els atributs sexuals pel forat i, si tot estava en ordre, deia: “Duos habet et bene pendentes!”. Eren altres temps.