El Govern fixa les condicions per reobrir discoteques però no hi posa data

El sector, descontent, demana a Sanitat que intercedeixi per escurçar terminis

Després de 14 mesos d’activitat pràcticament nul·la, el neguit del sector del lleure nocturn s’ha disparat amb motiu de l’extinció de l’estat d’alarma i la profusió d’aglomeracions nocturnes, botellots i festes privades sense mesures de seguretat del cap de setmana passat. El Procicat va donar ahir llum verda al pla sectorial elaborat pel Departament d’Interior que ha de regular la reobertura de les activitats recreatives musicals vinculades al lleure nocturn, però no estableix un calendari ni explicita algunes de les principals reivindicacions del sector, com l’exigència de tests d’antígens als clients o l’obertura amb els aforaments i els horaris sencers.

La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va assegurar que la reobertura de discoteques, bars de copes i similars no serà immediata, i va situar la data d’aquí “un mes, mes i mig o dos mesos”. A més a més, va supeditar la decisió a l’aixecament d’una ordre comunicada de l’anterior ministre de Sanitat, Salvador Illa, del 14 l’agost del 2020. “Excuses de mal pagador”, respon Quim Boadas, secretari general de la patronal Fecasarm. Afirma que aquesta ordre no va arribar a ser publicada al BOE i que, en conseqüència, no té eficàcia i força jurídica. Segons Boadas, la norma que manté la clausura a Catalunya és un dictamen de Salut del 19 d’agost del 2020.

En aquest sentit, Andalusia ha alleujat les restriccions al sector –és l’única comunitat–, i ha permès l’obertura de les zones a l’aire lliure fins a les dues de la matinada. Un primer pas que la patronal catalana considera insuficient, ja que considera que la limitació d’horaris dona peu a la celebració de trobades irregulars així que tanquen els establiments.

El pla de la Generalitat, que afecta uns 2.500 establiments a Catalunya, no recull les reivindicacions centrals del sector, i la modulació de les seves mesures queda subjecta a les resolucions de Salut segons l’evolució epidemiològica.

El protocol planteja l’obligatorietat de la venda d’entrades telemàtica i nominativa als locals amb capacitat per a més de 500 persones a fi de poder identificar els clients en el cas de possibles brots. Als locals de menys capacitat, tant als que requereixen comprar entrada com als que no, se’ls exigeix un registre de la identitat i el contacte dels usuaris que podrà ser utilitzat amb finalitats de salut pública. Als accessos, les cues hauran de ser organitzades, amb una distància interpersonal d’un mínim d’1,5 metres.

Els aforaments són considerats “un element determinant per poder garantir la seguretat dels treballadors i de la clientela de les activitats recreatives musicals”, i seran fixats per les autoritats sanitàries en funció de la situació epidemiològica. Passa el mateix respecte a l’ús de les pistes de ball.

En el cas que el ball no estigui autoritzat, les pistes podran acollir taules i cadires amb distància d’1,5 m sempre que els usuaris s’estiguin quiets. “És important vetllar perquè el públic estigui assegut al seu lloc, excepte en situacions que, per la seva naturalesa, suposin una excepció lògica a aquesta regla general, com, per exemple, anar al lavabo”, diu el protocol. En el supò

3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0

MARÍA JOSÉ LÓPEZ / EP Així es divertien la nit del 8 de maig un grup de joves en un pub de Sevilla: a Andalusia els locals de lleure nocturn sí que són oberts