La universitat serà presencial al setembre, segons Castells

La mesura es pactarà amb els rectors i les autonomies

“La idea és que el curs [universitari] sigui presencial a partir del setembre d’aquest any, amb mesures sanitàries de precaució, com ara la mascareta, la distància, les finestres obertes... fins i tot amb el Filomena”, va manifestar ahir el ministre d’Universitats, Manuel Castells, en al·lusió a la determinació de mantenir les mesures de prevenció en un context de tornada a la normalitat als campus, fins i tot amb baixes temperatures com les que van acompanyar la borrasca Filomena a l’hivern.

Aquesta perspectiva es veu consolidada per l’eventual descens de la transmissió comunitària, que comportarà la vacunació d’un 70% de la població, prevista per a l’estiu, però depèn, segons va subratllar el ministre, de la perillositat de les noves soques del virus, com la variant índia, sobre la qual l’OMS ha elevat el nivell de preocupació, o la “disciplina social”.

En tot cas, la decisió final sobre la tornada presencial a les aules, escenari hipotètic en què ja s’està treballant, no s’adoptarà formalment fins al mes d’agost, quan el ministeri, els rectors i les comunitats autònomes avaluaran la situació i fixaran conjuntament l’adaptació de mesures per al curs 2020-2021.

El ministre va presentar, juntament amb la seva homòloga Isabel

Celaá, el pla de recuperació, transformació i resiliència en educació.

A curt termini s’obriran les aules per als exàmens de maig i juny, amb les mesures de sanitat pertinents. També obriran en les proves d’accés a la universitat. Pel que fa a la selectivitat, Castells va informar que s’estudia vacunar els professors universitaris que participin en la vigilància d’aquestes proves. A parer seu els docents “tenen raó” quan reclamen ser un col·lectiu prioritari en el pla de vacunació.

Les bones perspectives arriben, així mateix, als alumnes de secundària, FP i batxillerat, que, amb diferències entre autonomies i cursos, han seguit classes semipresencials.

Les condicions per al curs 20212022 no se sabran amb detall fins dimecres que ve, després de la reunió entre els departaments d’Educació i Sanitat, i les conselleries autonòmiques.

La ministra va celebrar l’encert de mantenir les escoles obertes davant els tancaments establerts en gairebé tots els països d’Europa. “Espanya té l’honor d’haver tingut totes les aules obertes aquest curs, sense superar en cap moment el 2% de classes confinades, gràcies a l’esforç de tothom”, i va esmentar els centres, professors, alumnes i governs autonòmics. La ministra va expressar que les mascaretes i la ventilació, natural i mecànica, són “elements centrals per combatre la pandèmia”, fins i tot més que no pas el rentat de mans.

Malgrat l’aposta per la presencialitat, la responsable d’Educació va defensar la inversió de 827 milions dels fons europeus en la creació de 240.000 aules digitals en tres anys, necessàries per “donar un canvi radical a la docència”.

D’altra banda, Celaá i Castells van exhortar els governs autonòmics a augmentar la inversió en educació. Segons els ministres, els fons europeus són una oportunitat per accelerar processos de canvi i donen “ales” a una prioritat del govern que redunda en millors perspectives per als ciutadans i en una millora de l’economia, però la inversió fonamental és la que correspon al pressupost ordinari, i això no és competència del Govern central. “Les transferències a les comunitats, de 146.500 milions, xifra que supera els fons europeus” i la seva distribució, depèn dels governs autonòmics, va assenyalar Castells.

Dimecres es definirà si continuaran les classes presencials el curs que ve a l’ESO, l’FP i el batxillerat