La Vanguardia (Català-1ª edició)
Entre l’amiant i el pipicà
“Soc més optimista des que vaig deixar Twitter”. Se’n va anar fa un mes i els seus encara 917.000 seguidors ja poden esperar. Ada Colau no pensa piular més. Per a què? En el cara a cara diu que hi ha menys insults, menys tensió i menys diàlegs sords. És millor el carrer. És millor un esmorzar en un bar, com el d’ahir a El Pozo, al barri de Prosperitat. “Colau, jo a vostè la conec!”, li diu José Vicente, el veí que esmorza a la taula del darrere, encantat de compartir espai i després foto amb l’alcaldessa. I ella encara més encantada.
En la seva desescalada particular i amb l’alleujament de les mesures anticovid, Ada Colau ha decidit abandonar el despatx tres matins a la setmana per passejar-se per un barri. L’agenda queda bloquejada. L’alcaldessa s’ha excusat, per exemple, amb un ambaixador de l’Índia, “però els barris també són importants –diu–, sempre hi ha coses importants...”. Aquesta setmana és el torn de Prosperitat (26.000 habitants), a Nou Barris. Ja ha passat per Sant Andreu, el Poble Nou, Horta o, abans-d’ahir, Gràcia. L’objectiu és recórrer trenta barris abans de l’estiu. Sense convocatòries, gairebé d’incògnit.
La ruta arrenca a prop del carrer Pablo Iglesias (casualitat), al bar El Pozo. En Jordi, el propietari, assegura que per aquest local i a l’altre que va tenir hi han passat diversos alcaldes: “Maragall, Hereu... i a la Colau ja l’havia vista, en un desnonament en aquell carrer d’allà”, diu. “Fa anys, d’això, però sí, a Nou Barris hi vam venir centenars de vegades, va ser una de les zones més castigades... Com va, ara?”, pregunta ella. “Ho hem passat molt malament, i l’altre dia... un desgavell, el botellot és horrible, s’hauria de mantenir el toc de queda”, opina en Jordi. I Colau creu que l’eufòria de dissabte a la nit va ser una explosió puntual... però que si no fos perquè no és partidària de prohibir sí que mantindria coses, com ara plegar abans i europeïtzar l’horari:
Tres matins a la setmana Colau bloqueja l’agenda per visitar un barri; en vol recórrer trenta abans de l’estiu
“Estaria molt bé, conciliaríem millor”. Continuem.
Tots els recorreguts arrenquen en una escola i després, segons la zona, un projecte particular, que si el mercat del Poblenou, la rambla de Sant Andreu o el jardí del Silenci, a Gràcia. A Prosperitat serà el Casal de Joves, instal·lat en barracons i pendent d’un trasllat que s’està fent etern. A cada barri, una amfitriona. Aquí, Carol Recio.
A l’escola no l’esperaven. La cita era amb la comissionada d’Educació, però els directors i caps d’estudi de l’escola La Prosperitat i de l’IES Galileo Galilei no desaprofiten l’ocasió: aquest estiu, per fi, comencen les obres per retirar l’amiant de la coberta de l’escola. “I quan començaran, les obres de la resta? Queda la façana, les finestres...”. Colau tampoc no desaprofita l’ocasió: “Primer l’amiant, després continuarem amb la reforma integral, que hem assumit nosaltres però que en realitat hauria de pagar la Generalitat, que té les escoles de la ciutat oblidades, també les hi tenia l’Ajuntament anterior...”.
De camí al Casal de Joves la ruta passa pel primer parc adaptat del barri (inaugurat, esclar, sota el seu mandat). S’acosten decidides dues dones: “Alcaldessa? Som professores de l’escola Prosperitat: quan començaran les obres per retirar l’amiant? I les persianes? I...”. I Colau xerra amb elles fins que la Carol l’estira cap al Casal de Joves.
“La Prospe és molta Prospe”, conclou Colau. “Escolti! Jo la voto, però el pipicà... sempre està brut, el manteniment és pèssim. Totes les altres coses bé, eh? Però el pipicà”, diu una veïna, contenta de saludar. Ni un insult ni una mala paraula en tot el matí, “cara a cara sempre es pot discrepar, però pots argumentar”, afirma Colau. No com a Twitter. Instagram és una altra cosa. El millor perfil, en el moment ideal. Allà sí.