Punxada a l’illa de l’amor

En la cursa de l’amor sobreviuen els més forts”. Era un dels eslògans principals amb què es va donar a conèixer la versió espanyola de Love island ,el dating show que Atresmedia havia pensat per revolucionar la seva graella primaveral. La revolució ha quedat reduïda, més d’un mes després de l’estrena, a un esternut una mica sorollós que no arribaria ni al dos de l’escala de Richter. I és que, sí, a la televisió també sobreviuen els més forts, i, ho sento pel grup, però en art de fer, gestionar i vendre realities els seus veïns de Mediaset tenen diversos màsters d’avançament, i sembla una temeritat intentar competir-hi en aquest terreny.

La sensació és que tant Atresmedia com la productora Boomerang sabien que tenien un producte rendible avalat per l’èxit internacional de les edicions foranes, amb la britànica ITV Studios propietària dels drets del format com a principal avaladora d’una fórmula que a Espanya ha quedat bastant escumosa. No crec que hi hagi un únic motiu que expliqui l’ara per ara escàs èxit que està aconseguint l’espai al nostre país. Envalentits per l’exemple britànic, on el programa es passa pel canal secundari ITV2 –gràcies a ell ha arribat a superar en audiència el canal principal, ITV–, Atresmedia va decidir ubicar Love island fora de l’abast de les seves cadenes principals, a Neox, amb l’argument que en aquest canal s’asseguren el target juvenil potencial per al programa.

La fórmula escollida per passejar el dating tampoc no hi ajuda: hi ha una emissió diària d’uns 45 minuts de diumenge a dijous, amb un especial els divendres a la plataforma Atresplayer. Massa esforç de seguiment per a un espectador acostumat a tenir les coses a l’abast quan vol. L’estratègia del grup passava per la possibilitat de crear conversa social que alimentés els continguts de programes d’altres cadenes més grans, així com l’univers paral·lel de les xarxes socials i els vídeos en altres plataformes. Amb una mitjana d’un 1,4% de quota de pantalla i 235.000 espectadors –xifres baixes fins i tot per a un canal com Neox, que sol fer una mitjana d’un 1,6% de quota de pantalla– l’envit sembla titànic. No es parla del que no genera interès, així de fàcil, així de cru. La millor dada fins ara va ser el dia de l’estrena (multicanal). Ni l’efecte Cristina Pedroche ha estat un impuls per situar Love island en les converses socials. I, quan hi va ser, els primers compassos, va ser per denunciar l’aurèola masclista construïda a còpia d’imatges masclistes del cos de la dona i proves de dubtosa moralitat. Lluny de les Canàries, a Hondures, hi ha una altra illa que està fent un festí en dades. Lliçó de supervivència.