La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una sola veu per denunciar “la vergonya” dels geriàtrics
Neix una plataforma estatal per protegir-ne els usuaris
Una sola veu per a missatges calcats que es repeteixen, quan es parla dels estralls causats per la covid a les residències, a Catalunya, Madrid, Galícia, el País Basc, Andalusia, les Balears... Així neix, amb l’ànim de consensuar un únic discurs, la Plataforma Estatal d’Organitzacions de Familiars i Usuàries de Residències.
Una iniciativa pionera impulsada per 15 de les associacions més importants d’Espanya que vetllen als seus respectius territoris pel benestar de la gent gran. Aquesta nova plataforma es va presentar ahir en societat. Han estat mesos de feina per sumar esforços i confien que la unió es tradueixi en força; la suficient per superar “la vergonya” per tot el que ha passat i canviar les regles del joc del que consideren “el lucratiu negoci mercantilista de les residències”.
La posada de llarg d’aquesta plataforma d’àmbit estatal s’hauria merescut una gran festa. Però el que s’ha viscut durant la pandèmia als geriàtrics (calculen que en aquests centres hi han mort 40.000 persones) i la ressaca que “el salvatge confinament” ha deixat en els usuaris que han sobreviscut no porten, precisament, a l’alegria.
Va quedar clar amb l’arrencada dels discursos dels diferents portaveus de la plataforma. Han elaborat un manifest amb una desena de punts sobre coses que cal canviar al món dels asils. I un dels més urgents “és fer un profund estudi per determinar l’estat dels avis que han sobreviscut al virus després del salvatge confinament”, afirma María José Carcelén, presidenta de Residències 5 +1 i una de les portaveus d’aquesta nova plataforma.
“Aquesta és una feina que han de fer les autoritats de salut de cada comunitat”, afegeix Carcelén. S’ha constatat, continua, que “aquest etern confinament ha provocat greus seqüeles físiques, psíquiques i emocionals entre els usuaris. Alguns han perdut fins a 15 quilos de pes i molts, que caminaven abans de la pandèmia, ara no s’aguanten drets”, denuncia.
Paulino Campos, president de la Federació Gallega d’Associacions de Familiars i Usuaris de Residències i de Dependència (REDE) i també portaveu d’aquesta plataforma, corrobora aquesta nova realitat. “S’han incrementat els casos d’úlceres i nafres a la pell per estar tant temps immobilitzats i comencen a registrar-se morts entre els que han sobreviscut a la pandèmia per aquest sobrevingut deteriorament de l’estat de salut”.
Paulino Campos parla també de quadres de desnutrició i deshidratació. Potser ara, amb l’arribada de les vacunes, les residències sí que són la llar més segura per esquivar el virus. Però pel que va narrar ahir aquesta plataforma en el seu acte de presentació, el drama continua sent molt viu darrere d’aquelles parets per les seqüeles que ha deixat entre els usuaris que han esquivat el virus.
La pandèmia ha posat al descobert, afirma des de Madrid Miguel Vázquez, president de la Plataforma
per la Dignitat de les Persones Grans a les Residències, “la precarietat laboral d’un sector en què gairebé un 74% dels asils estan en mans privades”.
Aquesta plataforma enviarà les seves peticions a Pedro Sánchez i pensa arribar a l’ONU i la Unió Europea per denunciar que “no s’havien vulnerat mai, com ha passat amb aquesta crisi sanitària, tants drets fonamentals de la gent gran ingressada en residències”. Un avís directe i clar per a navegants.
Quinze associacions d’Espanya alerten de les seqüeles que tenen els que han sobreviscut al “confinament salvatge”