La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Liceu reneix amb òperes del segle XX
‘Ariadne auf Naxos’,‘Wozzeck’, ‘War requiem’ o ‘Pelléas...’ sacsegen la temporada 2021-22
Ha passat tanta set d’òpera del segle XX aquests darrers anys que la temporada 20212022, la del seu 175è aniversari, el Liceu està disposat a rescabalar-se’n en gran i sense mirar enrere. El Pelléas et Melisande (1898) amb què Debussy s’avançava al seu temps; Ariadne auf Naxos, de R. Strauss (1912); Wozzeck, d’Alban Berg (1922); War requiem, de Benjamin Britten (1962), més el Pierrot Lunaire, d’Arnold Schönberg (1912), que dirigeix i canta el contratenor Xavier Sabata al Foyer.
La meitat de les òperes de la pròxima temporada liceista són filles de la modernitat. I amb direccions d’escena impactants es converteixen en caramels fins i tot per al gran públic que només reconeix el repertori mainstream. Wozzeck arriba amb muntatge de l’artista William Kentridge, estrenat a Salzburg. El War requiem té escenografia i videocreació del fotògraf William Tillmans, de les recents propostes premiades de l’English National Opera. I totes dues amb la presència del baríton Matthias Goerne i la batuta de Josep Pons.
El director musical del Liceu obrirà la temporada amb Ariadne auf Naxos –coproducció estrenada a Ais de Provença amb muntatge de
Katie Michell (Lessons in love and violence) i amb Iréne Theorin com a protagonista–, i tornarà a baixar a l’orquestra en aquest Pelléas del furer Àlex Ollé estrenat a Dresden el 2015, en què la ingravidesa de la música de Debussy es barreja amb l’estètica de David Lynch o Lars von Trier... “Forcem la caixa negra dels somnis en un univers enigmàtic, sense confins de temps i
CONCERT DEL 175è ANIVERSARI Netrebko cantarà en concert els segons actes de ‘Macbeth’, ‘La bohème’ i ‘Turandot’
espai”, diu Ollé, artista en residència i assessor del Liceu, que encoratja joves talents amb el cicle Oh!pera de peces de 30 minuts per representar en diferents espais del teatre. Els 49,5 milions de pressupost d’aquesta temporada (34% per a activitat artística) també donen per a uns quants rocs a la faixa. Per començar, els nou títols escenificats en realitat són onze, ja que a banda de l’anunciada Flauta màgica dirigida per Gustavo Dudamel –amb Javier Camarena, acabat de guardonar pels International Opera Awards, o Núria Rial, que per fi debuta al coliseu de la Rambla– també es representarà la trilogia Mozart-Da Ponte en una mena de festival sota la batuta de Mark Minkowsky. Ara s’explica l’interès que ha tingut l’especialista en Mozart a dirigir la Simfònica del Liceu en gira pel territori. Nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte es veuran en dies consecutius i fins a quatre vegades per poder gaudir de la narrativa contigua. Un repartiment jove i acrobàtic canviarà el cortinatge d’un títol a l’altre.
Una altra perla ideada per a l’ocasió és el concert de la diva Anna Ne
COL·LABORACIÓ AMB PARÍS Dudamel dirigirà ‘La flauta màgica’ i farà intercanvi amb Pons i la Simfònica del Liceu
trebko el 3 d’abril, la vigília del 175è aniversari. La soprano russa unirà els segons actes íntegres de tres òperes, Macbeth, La bohème i Turandot, amb vestuari i comprimarios, i amb la companyia del tenor Joseph Calleja i el baríton Bryan Terfel. Altres estrelles s’afegiran a la celebració amb recitals: Camarena, Piotr Beczala, Sònia Iontxeva i el tàndem Magdalena Kožená / Simon Rattle (al piano) que la pandèmia va obligar a cancel·lar al Palau.
La temporada la tancarà un altre muntatge d’Ollé, la Norma dels mil crucifixos que va estrenar al Covent Garden el 2016, aquí també amb Iontxeva de protagonista, un paper que comparteix amb Marina Rebeka i Martha Mathéu. Cal assenyalar l’inici d’un agermanament crucial per a la reintroducció del Liceu a la lliga de les grans òperes: Dudamel vindrà amb l’Orquestra de l’Òpera de Paris a la Rambla a dirigir la Fantàstica de Berlioz i la Simfonia París de Mozart, i la Simfònica del Liceu farà el mateix a la Bastille, amb Pons en una de les seves especialitats, El castell de Barbablava, de Béla Bartók. Pel que fa a reposicions, n’hi ha dues: Rigoletto, amb Christopher Maltman i l’imponent Benjamin Bernheim en el paper de Ducca, i la Dama de piques, un muntatge clàssic però bonic, amb Sondra Radvanovsky. Quant a la relació amb grans directors, la temporada suposarà la culminació de la integral de simfonies de Beethoven per Jor