La Vanguardia (Català-1ª edició)
Marina Abramovic, àvia de la performance i Princesa de les Arts
L’artista, a parer del jurat, és “una de les més emocionants del nostre temps”
Coneguda com “l’àvia de la performance” o el “soldat de l’art”, com ella prefereix anomenar-se, l’artista sèrbia Marina Abramovic (Belgrad, Sèrbia, 1946) ha estat guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2021. Artífex d’un art radical i transgressor a través del qual ha posat a prova la seva pròpia vulnerabilitat, col·locant el seu cos al centre d’una exploració dels límits de la por, l’esgotament, el dolor i la resistència, es tracta d’“una de les artistes més emocionants del nostre temps”, segons l’acta del jurat presidit per Miguel Zugaza, director del Museu de Belles Arts de Bilbao.
És l’artista de performance més famosa del món i, segons l’opinió del jurat, gràcies a la seva “valentia en l’entrega a l’art absolut i la seva adhesió a l’avantguarda”, ha ofert “experiències commovedores, que reclamen una vinculació intensa de l’espectador i la converteixen en una de les artistes més emocionants del nostre temps”.
Al llarg d’una trajectòria de cinquanta anys, Abramovic ha fet de la superació el gran tema de la seva obra. A la peça Rhythm 10 (1973), es va clavar un ganivet a tota velocitat entre els espais dels dits; a Rhythm 0, es va estirar en una galeria a Nàpols al costat d’una taula de 72 objectes (cadenes, fuets, una pistola...) i va convidar els assistents que fessin amb ella el que volguessin fins que va perdre el coneixement. Ulay, parella seva, que va morir fa poc, i ella es van col·locar despullats en un passadís estret, de manera que van obligar l’espectador que els freguessin els cossos, i van posar fi a la seva relació a la Muralla xinesa després de caminar 5.000 km de distància des d’extrems oposats. Van tornar a trobar-se al MoMa, on el 2010 Abramovic es va estar 716 hores asseguda i en silenci. La seva última performance abans de marxar per sempre serà al seu propi funeral. Segons ha deixat disposat, hi haurà tres cerimònies i tres taüts. Només un contindrà el seu cos real. Però ningú no sabrà de quin es tracta.