La Vanguardia (Català-1ª edició)
Terror a París: obrir la porta, vèncer la por
Cayetana Guillén Cuervo i Ayoub el Hilali protagonitzen al Romea ‘#PuertasAbiertas’
Tretze de novembre del 2015. El terrorisme causa una matança a París. Primer a l’Stade de France, després a les terrasses del centre, finalment al Bataclan. Són 130 morts. I enmig del terror, de la por i del caos, molts parisencs ofereixen casa seva com a refugi a la gent atrapada als carrers. El hashtag és #PortesOuvertes. Un gest que ara s’ha convertit en una obra de teatre de l’escriptora Emma Riverola que avui aterra al teatre Romea sota el títol de #PuertasAbiertas, protagonitzada per Cayetana Guillén Cuervo i Ayoub el Hilali i dirigida per Abel Folk.
“Obrir les portes va ser un petit gest que parlava de la resistència col·lectiva, de no deixar que el dolor ens paralitzi, de tenir certa fe en el gènere humà”, explica Riverola, que ha creat una peça amb “dos personatges carregats de les seves pròpies pors i pèrdues que es troben en una nit de bogeria”. A l’obra, diu, “la Julie obre la porta de casa i troba una persona que, tot i que intel·lectualment pensa que no passa res, no pot evitar veure com una amenaça”. Un jove d’origen magribí. “Tots els missatges de por que rebem ens fan veure quan obrim la porta no un rostre, sinó tot un grup amb etiquetes negatives”, continua. I apunta que, “quan mirem el món amb l’ull dels prejudicis, i més del fanatisme, no hi ha preguntes, tot és blanc i negre, i jo volia abocar en aquesta obra un munt d’interrogants que no es resolen del tot sobre la frontera que hi ha entre víctimes i botxins o quines violències són legítimes o no”.
Cayetana Guillén Cuervo confessa que, quan li va arribar la proposta, no volia fer teatre, cansada de fer gires, però quan va llegir el text va sentir la “responsabilitat d’explicar al món el que l’Emma ha escrit”. I afegeix: “És d’aquests textos amb què puges a l’escenari sabent que canviaràs vides des de l’amor a la paraula. La gent quan surt et diu ‘Gràcies, mai més no pensaré igual, m’heu fet canviar el punt de vista, heu trencat prejudicis’. Això dona sentit a la meva vida, estic agraïda”.
Davant seu hi ha el barceloní Ayoub el Hilali, un actor d’origen marroquí que confessa que quan va llegir la sinopsi de l’obra va dir que no la faria perquè ha treballat en massa projectes “que estigmatitzen els meus personatges, que posen sobre la taula clixés”. Però, una vegada la va llegir, “em vaig enamorar del personatge, de la història, d’aquesta nit tan horrible en què dos éssers humans es troben amb les seves pors, inquietuds, sensibilitats, que alimenten en l’espectador l’esperit crític. Alimentem els seus prejudicis i després s’adonen que no tot és el que sembla i tots tenim la nostra por, que és universal”
Guillén Cuervo explica que “després de conviure amb Ayoub i conèixer els col·lectius de gent musulmana amb qui treballa, gent intel·lectualment molt potent que m’ha aportat moltes coses, he vist que anem pel món fent molt mal amb el nostre llenguatge del cos i intel·lectual; hi ha una supèrbia molt gran en la nostra relació amb la diferència”. En aquest sentit, el director, Abel Folk, diu que la funció parla “sobre por; són dos personatges amb molts motius per tenir por, i mostra que l’única solució és començar a escoltar l’altre amb voluntat de comprendre’l”.