La Vanguardia (Català-1ª edició)
“‘Fuerza nueva’ treu la música de qualsevol identitat sectària”
J, cantant de Los Planetas, que avui i demà actuen amb Niño de Elche al Teatre Coliseum
Van protagonitzar un enrenou sonat fa un any i mig quan el 12 d’octubre Los Planetas i el Niño de Elche van publicar l’àlbum Fuerza nueva (El Ejército Rojo). És a dir, dues referències de l’escena espanyola alternativa visibilitzaven un projecte provocador i agitador, en què revisaven des de mites polítics a himnes, des del de la Legió a Els segadors. Van fer quatre directes i va arribar la pandèmia.
Fa uns mesos van reprendre el tren del directe, i avui i demà actuaran al Teatre Coliseum (20.30 h) obrint el cicle de concerts Piñata. J, vocalista de l’heterogènia banda granadina, explica aquesta tornada.
Com es reprèn sobre els escenaris un projecte aturat poc després de sortir?
Som els mateixos i continuem intentant impactar i arribar a la sensibilitat del ciutadà, molt més ara que abans.
Amb aquesta obra advertien fa gairebé dos anys el que podia passar, l’auge de l’extrema dreta...
Es veia venir que arribaria una cosa més grossa de l’habitual. Calia actuar davant l’auge de les actituds reaccionàries, i ara la situació és més greu.
Segons la seva opinió aquesta extensió de l’ultraconservadorisme, l’auge de l’extrema dreta, a què es deu?
Quan el poder establert no té control del que passa o no té el suport de la població sol recórrer a tècniques com la repressió, el feixisme o la censura per evitar que se’n qüestioni la posició de poder.
Quan va sortir l’àlbum i va aixecar tanta polseguera, vostè que va pensar?
El nom i tot el concepte eren força provocadors; volíem buscar una reacció directa de la gent, que passés alguna cosa. Aquesta era la nostra intenció.
Quina era la seva intenció a l’hora de fer aquest projecte? Que la gent es conscienciés, que es conscienciï, s’activi i es posi a actuar per la seva llibertat i els seus drets. I també la idea de la denúncia de qualsevol tipus de nacionalisme i de sectarisme, i de no culpar la música d’aquest sectarisme, perquè ha estat utilitzada per aquest sectarisme, sinó de reivindicar-la com una cosa universal. Desposseir la música de qualsevol identitat sectària i donar-n’hi una d’universal.