La Vanguardia (Català-1ª edició)
Escrivá planteja unes quotes d’autònoms d’entre 90 i 1.220 euros
L’oferta dificulta la negociació del primer bloc de canvis a les pensions
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha posat damunt la taula la primera proposta concreta sobre el nou sistema de cotització per als autònoms. L’equip de José Luis Escrivá va oferir en un document tramès el passat dimarts al matí als agents socials que, quan estigui desplegada la reforma, els treballadors per compte propi es regeixin pels seus ingressos i cotitzin entre 90 euros (en el cas que els rendiments nets no superin els 3.000 euros anuals) i els 1.220 euros (amb rendiments superiors a 48.841 euros a l’any). El disseny de la cotització per ingressos reals, que va ser rebut ahir amb crítiques per les organitzacions d’autònoms, forma part de la proposta final del Govern central per al primer bloc de reformes en el sistema de pensions. El mateix dimarts, Escrivá va parlar d’un acord “imminent”; ahir els agents socials van confirmar que la reunió clau amb la Seguretat Social, prevista per al dilluns vinent, se suspenia. De moment, no hi ha nova data.
El text en discussió, a què ha tingut accés La Vanguardia, confirma a més que el nou sistema de cotització per a treballadors per compte propi arrencaria el 2023 i s’aplicaria completament en un màxim de nou anys, és a dir, fins al 2031. Durant aquest temps plantegen aplicar un període transitori en què establiran unes quotes que s’aniran incrementant progressivament en la majoria dels trams. Per als que menys ingressen, l’aportació es quedaria el 2023 en 200 euros i s’aniria incrementant fins a assolir els 400 euros (a partir dels 48.841 euros). Actualment, la cotització mínima per a un autònom és de 286 euros i la màxima, de 1.233 euros.
En la resta d’aspectes, no hi ha canvis significatius respecte a propostes anteriors: els autònoms hauran d’escollir un dels 13 trams previstos, en funció de la previsió d’ingressos anuals, i serà possible canviar de nivell fins a sis vegades a l’any. Al final de l’exercici, a imatge del que passa amb l’IRPF, el treballador haurà de cotitzar més si els seus rendiments finalment són més elevats de l’estimat o rebrà la devolució corresponent, en el cas d’haver aportat més del que correspon pels seus ingressos declarats.
La taula de cotització dissenyada pel departament d’Escrivá no convenç Lorenzo Amor, president d’ATA (Associació de Treballadors
Autònoms) i vicepresident de la CEOE, després de qualificar de “deslleialtat absoluta” que la Seguretat Social només enviés el text a la patronal i els sindicats. Amor es va queixar que les xifres que figuren en la proposta, tant la taula del primer any de transició com la que s’ha d’aplicar quan estigui desplegada la reforma, “no s’han negociat ni s’han dut a una taula tècnica”. Uns trams, va assenyalar, que contenen força incongruències.
Per la seva banda, el president de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), Eduardo Abad, va reclamar reduir de nou a tres anys el període de transició cap al nou sistema. Abad va considerar a més “implantejable” que el primer any d’aplicació de la norma la quota mínima sigui de 200 euros, “quan hi ha autònoms amb rendiments inferiors al salari mínim”.
A part d’aquest espinós canvi de sistema de cotització –discutit des de fa anys–, ara per ara Escrivá tampoc no ha pogut atreure a l’acord la CEOE, Cepyme, CC.OO. i la UGT amb les modificacions sobre pensions, que el Ministeri s’ha compromès a portar al BOE abans que acabi l’any.
Aquesta última proposta manté l’aplicació d’uns coeficients reductors en el càlcul de la pensió
TRANSICIÓ MÉS LLARGA L’última proposta també modifica la penalització de la jubilació anticipada
NOU ANYS D’ADAPTACIÓ El 2023, els treballadors per compte propi cotitzarien entre 200 i 400 euros
per als que voluntàriament es jubilen abans de l’edat legal, en funció dels mesos d’avançament i no dels trimestres com fins ara. La penalització pot ser de fins a un 21%.
Això sí, la idea d’incrementar a la pràctica la reducció per als treballadors que cotitzen per la base màxima –contestada sobretot per CC.OO.– es veu matisada per un augment del període de transició al nou esquema, que arribaria als dotze anys en lloc dels sis proposats inicialment. “Aquesta previsió, afegida a les futures pujades de la pensió màxima durant el període transitori, servirà per ab
sorbir l’efecte de la mesura per a aquells que cotitzen per sobre de la pensió màxima”, argumenta el ministeri en la seva proposta.
El text recull també el compromís de l’Estat d’incrementar la transferència a la Seguretat Social de gairebé 14.000 milions d’euros aprovada el 2021, amb aportacions addicionals en els propers dos anys per 8.600 milions més d’euros.
Fonts de la negociació van reconèixer l’existència encara de diversos obstacles per poder arribar a un pacte, com la figura que substituirà el polèmic factor de sostenibilitat, recollit en la reforma del 2013, quan sigui definitivament derogat. La proposta que hi ha sobre la taula es limita a assenyalar que aquest nou mecanisme per alleujar la càrrega que suposarà la jubilació de la generació del baby boom “ha d’incorporar indicadors que ofereixin una imatge més fidedigna del repte que suposa per al sistema l’envelliment de la població, i que alliberin les generacions més joves d’un ajust provocat per la jubilació de cohorts de treballadors més poblades”.