La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els fons europeus estimulen el creixement espanyol fins al 5,9%
Serà el país de la zona euro que més creixerà el 2021 i 2022, segons Brussel·les
Els fons europeus permetran que l’economia espanyola torni als nivells de prepandèmia a finals del 2022, més tard que països com Alemanya i França, però abans del que es preveia al febrer. El salt suposa que Espanya serà el país que més creixerà de la zona euro, amb un 5,9% aquest any, tres dècimes per sobre del previst anteriorment, i 6,8% el pròxim. És un creixement clarament per sobre de l’eurozona, que es queda en un 4,3% i 4,2% respectivament
Segons les previsions econòmiques que la Comissió Europea va presentar ahir, el pla de recuperació és clau en aquesta expansió del PIB espanyol, que vindrà avalada també per l’augment de la demanda domèstica. L’aixecament de les primeres restriccions al març ja es nota, però quan es percebrà amb força l’impacte positiu serà a partir del segon semestre, i més encara, el 2022.
Després de l’estiu, a part de més reactivació perquè l’activitat es normalitzarà, s’espera també que gran part dels estalvis acumulats a causa de la pandèmia es mobilitzaran, cosa que estimularà tant el consum privat com la inversió.
“La perspectiva del creixement de l’economia espanyola és molt positiva”, va dir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, que va destacar el paper dels fons europeus en aquesta reacció. Cal tenir en compte que Espanya és el país que rebrà més subsidis del fons de recuperació, un total de 69.500 milions d’euros, dels quals la meitat es desemborsaran aquest any i el següent.
Per ser exactes, 12.000 milions el 2021, i 22.000 el 2022, segons el càlcul de Brussel·les. “És possible que l’impacte en l’activitat econòmica del pla de recuperació sigui més fort el 2022 que el 2021”, va dir el comissari . Són previsions de creixement revisades a l’alça per Brussel·les, per bé que queden sis dècimes per sota dels càlculs del Govern espanyol, que a l’abril va dir que espera un augment del PIB del 6,5% per a enguany.
On la perspectiva no és tan positiva és en l’atur, que creixerà aquest any dues dècimes, fins a situar-se en el 15,7% i amb una lleugera reducció que el portaria al 14,4% el 2022. Són les taxes d’atur més altes de la zona euro, només per sota de Grècia. Brussel·les reconeix que hi haurà un ritme de recuperació dispar entre els sectors. D’una banda, la producció industrial que ja despunta i, de l’altre, activitats com el turisme o el lleure, molt dependents
LA DADA NEGATIVA L’atur puja enguany fins al 15,7% i només baixarà al 14,4% el 2022
NIVELLS PREPANDÈMIA Espanya els recuperarà a finals del 2022, més tard que Alemanya i França
de la mobilitat i la interacció social, que es recuperaran a un ritme inferior.
La Comissió Europea destaca que mesures com els ERTO han esmorteït l’impacte de la crisi, i que els programes d’avals i moratòries de pagaments han reforçat la liquiditat empresarial. Tot i això, també adverteix del risc de fallides a causa de problemes de rendibilitat de les empreses. En aquest sentit, el comissari Gentiloni va prevenir contra una retirada prematura dels ajuts. És un missatge que ha anat repetint sense parar la Comissió en general i Gentiloni en particular.
Malgrat que Espanya sigui el país que més creix, també és el que ve d’una situació pitjor, amb un 10,8% de caiguda del PIB l’any passat, i això es nota, perquè es queda a la cua per recuperar els nivells econòmics prepandèmia. Ho aconseguirà a finals del 2022, igual que Itàlia, i més tard que altres grans economies. Alemanya serà de les primeres economies a tornar a aquell nivell, ja a finals d’aquest any, i França ho aconseguirà a començaments de l’any vinent.
El ritme de recuperació d’aquests nivells prepandèmia és important perquè marcarà el debat de fins quan cal mantenir activada la clàusula d’escapada general, que té congelades les regles fiscals des de l’inici de la crisi i com a mínim fins a final d’any. La decisió sobre el manteniment de la clàusula es prendrà a finals de mes, però la posició de la Comissió Europea és de mantenir-la activada l’any que ve. “Partint d’aquestes previsions, la clàusula d’escapada general hauria de continuar vigent fins a finals del 2022”, va dir Gentiloni.
Brussel·les també recorda que l’increment del dèficit i el deute arribarà als nivells més alts aquest any abans de començar a reduir-se. Una tendència a escala europea i també en el cas espanyol, on es preveu un dèficit d’un 7,6% el 2021, que baixarà a un 5,2% el 2022. Respecte al deute, es mantindrà estable aquest any en un 119,6% i minvarà lleugerament en el proper exercici fins a un 116,9%.