15-M: la causa pendent

La commemoració del desè aniversari del 15-M ha coincidit amb l’abandonament de la política de qui segurament ha estat la icona humana d’aquella revolta: Pablo Iglesias. El que són les coses, l’home que va liderar aquell moviment reivindicatiu i que va arribar a ocupar tot un càrrec de vicepresident del Govern espanyol, s’ha tallat la cua i se n’ha anat a casa just quan havia fet el més difícil. El naixement de Podem va ser fruit de la voluntat de transformar la societat, no combatre-la. S’havia d’ocupar democràticament el poder per posar fi a les desigualtats que es van començar a denunciar en les acampades de la Puerta del Sol de Madrid. Iglesias va arribar a dalt de tot però un cop allà no va poder acabar la feina.

Al llibre d’entrevistes Nudo España amb Enric Juliana, Iglesias es pregunta què va ser en realitat el 15-M i conclou que no va ser “una revolució d’espellifats” sense sentit, sinó una reacció de “sectors mitjans ultraprecaritzats que de sobte constaten que la promesa (d’un món pròsper) era falsa. Pares i mares veuen els seus fills com se’n van a l’estranger, treballen en condicions escandaloses o cauen xarxes de l’atur de llarga durada”.

Avui, deu anys després, la situació general no ha canviat pràcticament gens. Podem constatar que els salaris baixos, els contractes atempsparcial,lescondicionsdelspensionistes,l’inframondepart de la immigració... en fi, totes les desigualtats de la nostra societat continuen igual de vigents o encara més desenvolupades que el 2011. El 15-M ha estat un fracàs? La resposta no pot ser afirmativa, ja que, encara que els objectius que es va marcar el moviment no s’han aconseguit, la societat ha pres molt més consciència dels problemes. Tot i això, certament no s’ha sabut canalitzar la seva solució i han donat lloc a l’aparició de diferents populismes de molt divers signe.

Podem va enarborar la bandera del 15-M però la marxa d’Iglesias ha deixat orfe el moviment. S’ha de veure si altres dirigents del seu partit, el PCE amb Yolanda Díaz o Més

Madrid d’Íñigo Errejón, en recolliran el testimoni, però el que és evident és que el que va empènyer molta gent a connectar amb el 15-M continua vigent. Queda molta feina encara per fer.